Dia que passa dia que el Govern socialdemòcrata de Jaume Bartumeu escriu una pàgina més de la història d’Andorra.
En un estiu totalment atípic i en el qual els membres del gabinet ministerial no han deixat de treballar, sobretot, en la fita d’arribar el 24 de setembre a la cimera del G-20 amb els deures fets, aquesta setmana passada el mateix cap de Govern anunciava l’aprovació d’un dels compromisos i una de les promeses que més havien contaminat la campanya electoral: l’establiment d’una primera prestació per desocupació de 916 euros.
Tot i que el reglament de la nova mesura encara està pendent d’aprovació, i tot i que l’elaboració està molt avançada, ja se saben alguns dels requisits pels quals els aturats podran cobrar aquesta prestació. El més important: que la desocupació no es faci de manera voluntària per part del treballador, sinó que es produeixi o per acomiadament o per reestructuració de l’empresa on es treballa o per altres condicionants no subjectes a la voluntat del treballador. I un altre requisit: que òbviament la persona que cobrarà aquest subsidi ha d’estar inscrita en el Servei d’Ocupació d’Andorra.
ALGUNS ASPECTES PER DEFINIR
Aspectes que encara queden per definir i que el reglament haurà de precisar: quina durada en el temps té aquesta prestació –els primers càlculs es fan entre els tres i els sis mesos com a màxim– i el perfil de les persones que en podran gaudir, és a dir, com ara els anys de residència al país, l’historial laboral, la cotització que ha fet al llarg del temps a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), i tenir els ingressos per sota del llindar econòmic que es marqui.
Als ulls dels lectors que desconeixen la realitat andorrana, aquesta podria ser una mesura qualificada d’òbvia en un estat de dret i benestar, i fins i tot la podria qualificar –llegint-ne els requisits– que està a anys llum de les prestacions per subsidi que hi ha enels països del nostre entorn socialment més avançats. Però qui conegui la història d’Andorra veurà immediatament que es tracta d’una decisió agosarada, valenta i que, malgrat que encara no s’han alçat gaires veus en contra, enfronta l’executiu de Bartumeu i el Partit Socialdemòcrata amb els poders fàctics del país. La crisi econòmica, però, de moment afavoreix el Govern per poder prendre decisions com aquesta, que en altres moments de la història del país, per les seves particularitats, haurien estat impensables. Es pot afirmar que amb aquesta decisió d’establir una prestació per desocupació el Govern de Bartumeu fa història. Per evitar moltes susceptibilitats, i sobretot evitar comparacions odioses amb situacions de frau que s’han viscut en altres països, Bartumeu ja ha anunciat que la prestació es farà de curta durada i que servirà per «sortir del mal pas» en què es trobi el treballador.
Andorra sempre havia mostrat la imatge de ser un país sense atur, fins fa poc més d’un any, quan es va crear el Servei d’Ocupació i es va començar a veure la realitat de la crisi. La imatge d’anys enrere era fictícia, perquè més que un país sense atur, Andorra el que feia era exportar l’atur als països veïns, tancant les quotes d’immigració i no deixant residir al país a tot aquella persona que s’hagués quedat sense feina. És a dir, perquè un immigrant pogués anar a viure al país dels Pirineus havia de tenir feina, i si quan li caducava el permís de residència estava El Govern andorrà, presidit per Jaume Bartumeu, està fent realitat les seves promeses electorals. sense feina, no se li renovava i havia de marxar. És evident que això encara continua sent d’aquesta manera, però ara, en funció de si compleixen els requisits que marqui el reglament que està elaborant el Govern, tindran ajudes que els poden fer més suportable la recerca de feina.
D’altra banda, el silenci que de moment impera des de la dreta més reaccionària pel que fa a la implantació d’aquest subsidi també ve donat perquè per primer cop i des de fa uns mesos al Servei d’Ocupació no només hi ha inscrites persones immigrants a la recerca de feina, sinó que moltes són persones que fa anys que són al país i que han fet arrels amb la seva família o fins i tot són nacionals. El Govern té comptabilitzades unes 300 persones inscrites al Servei d’Ocupació, però la temença, certa d’altra banda, és que hi hagi molt més atur no declarat. S’espera que amb l’anunci d’aquesta mesura faci aflorar totes les persones aturades ocultes i augmenti considerablement la xifra de desocupació.
Un dels problemes que es planteja al Govern aplicant aquesta mesura de prestació és la fórmula de finançament. I la solució no és una altra que fer-ho anticipant una partida pressupostària per mitjà d’un crèdit extraordinari, la quantitat del qual dependrà del nombre de persones que s’hagin de beneficiar del subsidi d’atur i també de les diferents modalitats a les quals es podrà acollir en funció dels requisits que compleixi.
