Cap sorpresa a la sessió d’ahir a la Casa de la Vall. Tot va seguir el rumb esperat. El Consell General va rebutjar l’esmena a la totalitat amb text alternatiu que ApC havia presentat al projecte de llei d’intercanvi d’informacions fiscals. L’esmena només va rebre el suport del tres consellers de la plataforma, els 14 parlamentaris socialdemòcrates van votar-hi en contra i els nou reformistes (per l’absència de Roser Bastida i Amadeu Rossell) s’hi van abstenir.
Nomen va qualificar el text del Govern d'”essencialment inútil” perquè no compleix amb els requisits exigits per l’OCDE i, per tant, cadascun dels acords que se signin un cop la llei quedi aprovada hauran de ser ratificats al parlament. Però els seus arguments no van convèncer els socialdemòcrates, que hi van votar en contra, ni els reformistes, que es van abstenir en un gest que es podria llegir com una mà estesa a ApC a treballar les seves propostes en comissió, mà estesa que tant CR com PS van mostrar a la sessió d’ahir. Tant el vicepresident del Grup Reformista, Ladislau Baró, com el president del Grup Socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, es van comprometre a analitzar exhaustivament les esmenes parcials d’ApC a la comissió de Finances i Pressupost.
Baró va criticar l’endarreriment que suposa haver de debatre una esmena a la totalitat, especialment quan ApC va esperar fins al darrer dia del termini per entrar-la a tràmit. Més enllà d’això, el reformista va avançar la seva “preocupació” per “la presència al text d’una disposició addicional relativa a la regulació d’acords de supervisió amb autoritats financeres d’altres països”. Un tema que promet a la comissió.
DEBAT CONSTITUCIONAL
En el segon torn de paraula, el debat es va centrar en els passos que els acords haurien de seguir per entrar en vigor. Segons el líder d’ApC, l’acord del Consell ha de ser previ a la manifestació del consentiment de l’Estat i, per tant, a la signatura. “La manifestació del consentiment és anterior a la signatura ¿o és que la vol fer després, vostè?”, va dir Nomen a Bartumeu després de citar articles de diverses lleis, la Constitució i la Convenció de Viena.
Al cap de Govern no li va caldre esmerçar gaires esforços en la resposta, perquè Baró se li va avançar. I sí, va dir el reformista, la signatura va abans de la manifestació del consentiment. Primer el Govern “pot i ha d’anar a signar els tractats” que després es ratifiquen al Consell General. A Bartumeu només li va caldre reblar el clau recordant que són els coprínceps els que manifesten el consentiment de l’Estat després que el Govern hagi signat i després que el Consell hagi donat el vistiplau al tractat. Nomen havia recordat minuts abans a Bartumeu la seva condició de professional del dret, condició que el cap comparteix amb Baró, però va oblidar un altre denominador comú del socialdemòcrata i el reformista, i és que tots dos formaven part del Consell General que va aprovar la Constitució.
