Per si no havia quedat prou clar en el comunicat que van fer públic aquest dimarts, ahir mateix l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA) va emetre una nova nota de premsa on posa de manifest un suport integral i sense fissures al projecte de llei d’intercanvi d’informació presentat pel Govern.

Pel que fa al contingut del posicionament de l’ABA, és evident que tanca la porta a qualsevol dubte: “La banca andorrana és favorable al Projecte de Llei d’intercanvi d’informació preparat pel Govern (…), ja que assenta les bases per establir mecanismes sòlids per a l’aplicació dels estàndards internacionals de l’OCDE i avalats pel G-20. La futura aprovació de la llei obre bones perspectives de cara a la sortida d’Andorra de la llista grisa de l’OCDE”. A partir d’aquí, podríem interpretar aquest comunicat com una victòria del Gabinet que lidera Jaume Bartumeu, que ho és, però aquesta és un victòria del país i també de la banca. Igualment, potser també podríem interpretar aquesta nova nota de l’ABA com un triomf dels membres més progressistes del sector que no satisfets amb el primer comunicat han aconseguit emetre un suport més contundent a l’Executiu. I a la vegada, el posicionament de l’Associació de Bancs arriba un dia després de la rectificació de la Confederació Empresarial Andorrana i potser també és un toc d’alerta a la resposta de la patronal, ja que alguns la reclamaven més explícita.

A més, si be no volíem tornar a parlar dels polèmics comentaris de la CEA, l’aparició de fines plomes que escriuen des de l’altar de la veritat absoluta ens obliga a continuar reflexionant. I és que ens sobten els gestos de solidaritat dubtosa i l’aparició de suports a l’actual presidència de Confederació certament sorprenents i potser interessats. Insistim que no volem posar el dit a la llaga de com es va gestar l’informe de la CEA, però ens sembla una broma de mal gust qüestionar la resposta de l’Executiu al citat estudi sense ni tan sols haver llegit els comentaris de la patronal. I millor que no parlem dels cent dies de gràcia perquè és públic i notori qui s’ha saltat el respecte a aquest principi. En fi, hi havia una vegada un que deia que l’orgull dels mediocres consisteix en parlar sempre de si mateixos.