Els projectes arquitectònics del Govern liberal ja són història. El Museu de la Pau i de la Identitat i l’Arxiu Nacional, que s’havien de fer a la Massana, i el Museu Nacional d’Art d’Andorra, previst per l’antic Govern a la capital, ja no són més que el record d’un capítol que pertany a una altra novel·la.
El nou executiu ha decidit liquidar les iniciatives culturals que van impulsar i defensar, fins a l’últim moment i al llarg dels últims quatre anys, els membres de les files liberals. Així es desprèn de les declaracions del cap de Govern que feia públiques ahir el suplement Culturas del diari espanyol La Vanguardia. Fonts del gabinet del cap de Govern van confirmar ahir a aquest rotatiu com a cert el contingut de les declaracions.
Parlant de les pretensions arquitectòniques de l’anterior executiu, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, diu al periodista: “Això no és Dubai, això és Andorra. I, a la vista de la dramàtica situació de les finances públiques, pararem els projectes del senyor Gehry impulsats per l’anterior Govern. S’ha acabat l’època de les iniciatives grandiloqüents. Som un país petit amb un pressupost petit”. Aquesta declaració, segons s’explica en l’article, la va fer Bartumeu a finals de maig i a pocs dies de ser investit cap de Govern.
Despeses milionàries
Els projectes que ara es descarten ja han suposat una despesa milionària per a les arques públiques i posen en evidència que la manca de consens comporta finalment una quantiosa factura. Per començar, l’empresa canadenca Lord Cultural Resources haurà cobrat des del 2007 uns 107.504 euros per fer estudis i revisions d’estudis sobre el Museu Nacional d’Art de la capital i el programa de funcionament del Museu-Arxiu de la Massana.
De la seva banda, al despatx de Gehry ja se li havia fet l’adjudicació del contracte per a la fase de disseny, elaboració dels documents de construcció i administració, amb un termini d’execució que s’allargava fins al 2015, per valor de més de sis milions d’euros, 5,7 dels quals corresponien als honoraris de l’arquitecte, un 20 per cent del cost de l’obra, que hagués voltat els 30 milions d’euros, segons l’anterior Govern.
Abans d’aquesta adjudicació, el despatx de Gehry s’havia beneficiat d’unes altres dues, ambdues per un valor de 700.000 dòlars cadascuna, per finançar l’avantprojecte arquitectònic de l’arxiu i la redacció del projecte, respectivament. Així mateix, també s’havien adjudicat uns 25.000 dòlars a una companyia nord-americana per fer el control tècnic dels contractes de Gehry.
D’altra banda, el rotatiu barceloní recull també les declaracions de l’exministre de Cultura Juli Minoves, en què segueix defensant –esgrimint arguments de beneficis turístics per al país– els diferents projectes arquitectònics. L’article també subratlla l’ímpetu amb el qual el Govern va organtizar els concursos internacionals per aconseguir la participació d’arquitectes de renom. En aquest sentit, ressalta amb sorpresa que el concurs organtizat pel Govern establia com a requisit primar els arquitectes guardonats amb el premi Pritzker. Ho considera un requisit sense precedents. Per a l’MNA, tots ells han cobrat un màxim de 40.000 euros cadascun per a presentar la idea.
Una carta del comú de la Massana manté l’esperança
El comú de la Massana va enviar el passat 5 de juny –data en què va ser investit Jaume Bartumeu com a cap de Govern– una carta a tots els caps de casa de la parròquia per informar-los sobre el projecte de Gehry. Amb la missiva es feia arribar també una còpia del llibret editat per l’executiu en què es presenten imatges del projecte, les maquetes, l’estudi de volums, plànols d’ubicació i textos de l’antic ministre i experts que avaluen els beneficis de l’anomenat efecte Gehry. La carta, signada pel cònsol major de la Massana, Josep Maria Camp, informa que el projecte reactivarà l’economia de la parròquia i, a més, recorda que el comú va fer una cessió de sòl al Govern per tal que s’hi pogués ubicar una construcció “emblemàtica” cridada a ser “un pol d’atracció turística”.
El canvi de rumb en l’àmbit d’infraestructures culturals beneficia el comú d’Andorra la Vella. La cònsol major, Rosa Ferrer, havia estat una de les principals veus discordants amb els plans que l’antic Govern tenia pel que fa a infraestructures culturals. De fet, el PS havia reivindicat que una infraestrucutra com és un museu nacional hauria d’ubicar-se a la capital. Així mateix, Fer rer s’oposava també a la ubicació per al Museu Nacional d’Art d’Andorra, que estava previst que es fes a l’espai de l’antiga caserna de bombers. Rosa Ferrer havia declarat abans de les eleccions que el seu propòsit era el de seure amb l’executiu socialdemòcrata per poder parlar d’aquests projectes.
