Jaume Bartumeu va fent visibles a poc a poc els canvis al Govern des que va ser elegit per liderar la nova etapa que enceta el país. Un dels moments més esperats ha estat l’anunci dels noms de les persones que ocuparan els gabinets ministerials. I la primera promesa ja ha estat complerta: pocs ministres i concentració de carteres. Amb la frase «Amb la veritat per davant» Bartumeu va encoratjar els seus ministres a fer bé la tasca que els havia encomanat.
El nou cap de Govern ha nomenat només sis ministres, el mínim que permet la llei. Enfront dels macrogabinets ministerials, fins a dotze, que els liberals Marc Forné i Albert Pintat havien exhibit en els seus respectius governs, el socialdemòcrata Bartumeu retorna a l’etapa d’Òscar Ribas i mostra austeritat en la designació d’alts càrrecs. Això sí, deixant la possibilitat o la porta oberta al fet que almenys s’incorpori un nou ministre en cas que acabi prosperant un acord de govern amb Andorra pel Canvi, cosa que a hores d’ara no es veu gaire factible. Sis ministres que concentren moltes carteres i que hauran de nomenar secretaries d’Estat o direccions per tal de fer-hi front. El mateix cap de Govern assumeix directament responsabilitats que van més enllà del seu càrrec: Presidència, Esports i Justícia.
UN EXECUTIU «OBERT»
Però, a banda d’un gabinet reduït, Bartumeu també ha fet realitat una segona promesa: el perfil dels ministres no respondrà únicament al d’home de partit, sinó que «és un govern obert». I això es constata com a mínim en dos noms: Xavier Espot, titular d’Exteriors i Relacions institucionals; i Cristina Rodríguez, ministra de Benestar, Salut i Treball. El primer ha estat ambaixador aquesta darrera legislatura a Madrid –i després a París quan va renunciar Vicenç Mateu a encapçalar infructuosament una llista electoral de centre– i és un dels militants històrics de l’escaldenca Unió de Ciutadans pel Progrés i l’Administració (UCPA). Pel que fa a Cristina Rodríguez, també està considerada moderada i de centre, no vinculada a cap aparell polític. Bartumeu ja la va anar a buscar quan ell va ser ministre amb Òscar Ribas perquè ocupés la direcció del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS). D’ella no se’n sap res fa molts anys, ja que ha estat exercint fora del país.
I encara queda una tercera persona etiquetable d’independent en el gabinet de Bartumeu, tot i que menys, ja que durant la campanya es va identificar amb el projecte socialdemòcrata: Susanna Vela, cap de l’Arxiu Nacional d’Andorra. Ocupa un macroministeri que inclou el controvertit Departament de Cultura –amb els famosos projectes faraònics que deixa Juli Minoves–, Educació i Joventut.
Els tres restants són homes de partit i de la plena confiança de Bartumeu. Primer de tots, Pere López, a la cartera de Finances i Economia, a on també s’inclouran les àrees de Comerç i Turisme. López és el més jove de tots –36 anys–, ha estat fins ara director de l’Àrea de Finances del Comú d’Andorra la Vella i era conseller a l’oposició al Comú de la Massana. Formava part de l’equip que ha elaborat el discurs econòmic del PS i de Bartumeu, i va ser l’encarregat d’enfrontar-se dialectalment al candidat d’ApC, Eusebi Nomen, quan aquest criticava la imposició d’un IVA. Bartumeu ha tingut en López la crossa indispensable per fer quallar el discurs econòmic i financer davant dels interlocutors en aquesta matèria i, sobretot, per fer pedagogia davant la ciutadania.
Un altre massanenc, i ja en van tres amb López i Rodríguez, que ocupa un gran ministeri és Vicenç Alay. Un dels puntals en la legislatura passada del grup parlamentari socialdemòcrata a l’oposició, Alay rep la compensació per haver- se presentat com a candidat a la llista territorial de la Massana –feu liberal– i no sortir elegit, tot i que els resultats van evidenciar un clar ascens socialdemòcrata.
SEDUÏT PEL LÍDER
Tot i ser home de partit, tampoc no es pot qualificar que sigui de l’aparell. D’Alay en destaca la capacitat de treball i de gestió. Abans d’entrar a formar part del PS va formar part de l’extinta Iniciativa Democràtica Nacional (IDN), de la qual va ser conseller general fent tàndem amb Vicenç Mateu en la legislatura 1997-2001. Quan IDN va desaparèixer i es va avortar el procés de creació d’un partit de centre que s’anomenava Partit Demòcrata i Social (PDS), Alay va entrar al PS en el congrés constituent d’aquesta formació, però formant part d’una branca autoanomenada PS 2005, que encapçalava l’advocat i president de l’editorial del Diari d’Andorra, Marc Vila, i que tenia com a objectiu desbancar Bartumeu del lideratge socialdemòcrata. Alay va acabar sent seduït per Bartumeu.
I, finalment, Víctor Naudi. Anava en el segon lloc de la llista darrere Bartumeu i se li ha encarregat la difícil tasca de conduir la cartera d’Interior amb negociacions obertes i malestar generalitzat en els cossos especials, com són la policia i els bombers.
Aquests primers moviments, i els que no s’han fet encara públics, indiquen que de moment Bartumeu està complint el calendari autoimposat i, sobretot, els compromisos contrets. Una cosa que té clara el nou cap de Govern és que ningú altre no marcarà l’agenda de l’Executiu. Bartumeu vol evitar situacions com les que es van produir amb Albert Pintat, en què la premsa, sobretot el Diari d’Andorra, marcaven l’agenda a partir de les filtracions que es produïen. Ara, les que hi ha són dirigides i clarament intencionades des de l’Executiu, i tot i que el Diari d’Andorra, –el president del qual, Marc Vila, és etern enemic de Bartumeu i assessora Eusebi Nomen- ho intenta, de moment no se’n surt. En canvi, El Periòdic d’Andorra, històricament del costat liberal, ha passat a ser des de fa uns mesos afí al PS. El gratuït Bondia, que havia arribat a liderar la crònica política, ja fa temps que ha deixat de tenir pes i influència.
