Comença avui el Consell General del qual ha de sortir el nou cap de Govern. Dos són els candidats. Un i altre hauran d’exposar a tots els consellers la línia programàtica del seu ideari i el projecte de govern que defensen. Podem imaginar el discurs alternatiu i els punts de coincidència. També els diferents posicionaments que es poden produir. És important conèixer els plantejaments, per imaginar el camí a seguir en els propers anys. Ens agradaria un discurs objectiu, aclaridor, realista i ambiciós. Fa massa temps que escoltem proclames florals i ha arribat el moment del realisme polític en totes les seves conseqüències.
Davant la situació en què estem immersos, s’han de poder establir unes bases d’actuació que millorin la sequera creditícia, eliminin taxes d’atur i facin possible una sobrietat administrativa que importi més la inversió en projectes públics que no pas la burocràcia i es mantingui la serietat en l’executòria dels grans plans que resten per fer o els que han de ser assumits.
El cap de Govern no tindrà el camí fàcil. Ni interiorment ni exteriorment. Parteix d’un exemple caduc d’ordenament econòmic i amb la necessitat de canviar el sistema, reestructurant l’activitat a altres sectors i reforçant aquells que estiguin consolidats al Principat. Són temps de sobrietat en els que d’una vegada per totes s’ha de fugir de les tensions i les lamentacions per trobar la competitivitat i la flexibilitat necessària per aconseguir una obertura econòmica, dins i fora del país, que ens permeti avançar. Aspectes tan importants com són la fiscalitat, la nostra integració amb Europa i les relacions exteriors, i la necessitat d’arribar a unes lleis socials i laborals que permetin un equilibri entre tots els sectors productius, són reptes inajornables. Hem de procurar que la feina sigui conjunta i evitar les conclusions errònies que només poden venir de posicions partidistes que eliminen l’interès general.
Una política econòmica inadequada ha estat el factor de la crisi i la recessió. Mantenir aquests conceptes seria un suïcidi que hem d’impedir amb totes les nostres forces. Només en la regeneració del capital humà es pot parlar de futur, i en aquest camí la feina està per fer en la seva gran majoria. Fa massa temps que uns parlen i d’altres callen. Molt de soroll en closques buides de contingut. És l’hora de canviar el model. És el moment d’un nou model. ¿Quin? Seguirem de prop les propostes dels candidats i el posicionament dels grups. La vida flueix amb intensitat i en l’àmbit polític es fossilitzen molts esquemes que són ja cadavèrics. Que sigui veritat allò que tots van pregonar. És l’hora del canvi.
