L’ascens assolit pel River Andorra a la LEB Plata és sense cap mena de dubte una bona notícia per al món de l’esport, però ho hauria de ser també en molts altres camps. Veure un pavelló sencer fent l’onada per animar l’equip o cridant «Andorra! Andorra!» feia molts anys que no es veia. I és que situar un esport de masses entre l’elit o molt a prop seu mereix una reflexió important del que pot aportar al país, més enllà dels avantatges esportius i l’emmirallament que representaria per a les generacions joves.

Des del temps de l’ACB Andorra no s’ha plantejat quina importància pot tenir un fet com aquest. Ara, en un moment crucial de canvi polític, és importantíssim plantejar-se quin ha de ser el camí a seguir en el terreny esportiu i de projecció exterior. Participar a la LEB Plata vol dir alguna cosa més que pujar una mica en les categories esportives. Vol dir incrementar considerablement el pressupost, però també incrementar molt els objectius a assolir amb aquest fet. Un equip a l’elit vol dir omplir cada setmana un pavelló amb centenars de seguidors abocats pels seus colors i cridant a favor seu. Això és un signe d’identitat i més en un moment en què les manifestacions espontànies de seguidors d’equips només es produeixen quan guanya un equip d’Espanya o Portugal. És també un element d’integració, en què els nouvinguts es senten identificats per un col·lectiu i se’l fan seu. La competició amb equips d’altres contrades ens donaria una promoció exterior molt important, però també una apreciable xifra de turistes que, amb l’excusa de l’esport, es desplaçarien fins al nostre país. El moment és, doncs, molt important. El BC Andorra ha fet la seva feina. Ara cal que la facin els nostres polítics per definir i recolzar el model que necessitem.