El dia 11 de maig vaig assistir a la conferència del Joan-Marc Miralles al centre cultural La Llacuna. Començava a les vint-i-una hores i vaig sopar abans. Estava al Pans & Company menjant l’entrepà, i mirant per les finestres, veia els polítics passar pel davant. Em preguntava: on aniran, a aquesta hora? Ens trobarem tots al mateix lloc? Els agrada l’astronomia?

Tenia raó. Tots ens hi vam trobar. Jo estava preocupada que el tema de telescopis espacials podia resultar desesperadament tècnic, i certs detalls se’m deuen haver escapat, però va ser amè i entenidor. El que es demana d’un bon telescopi s’assembla al que volem d’un investigador: instruments de qualitat, l’habilitat de veure detalls petits (es diu resolució) i d’assegurar que aquests es facin visibles per a ulls menys sofisticats (magnificació). La capacitat per recollir llum. No oblidem l’estabilitat, l’adaptabilitat i la bona situació geogràfica.Vam aprendre que en una part del telescopi Hubble al principi es van voler estalviar diners i no es van fer els preparatius necessaris per assegurar la qualitat del producte. Es va haver de construir una part nova per corregir el defecte del mirall, com si fossin ulleres pel telescopi. No obstant això, fins i tot a l’inici del projecte, amb un Hubble encara imperfecte, els estels ja es veien millor del que s’havien vist mai abans. Al final de la conferència, hi va haver persones del públic que preguntaren si podríem construir un telescopi a Andorra. Podem fer qualsevol cosa. Podríem potenciar el desenvolupament d’empreses petites especialitzades en temes molt complexos. Però per fer-ho, necessitaríem donar definició i estructura a una part de recerca fonamental que ens permeti estar en contacte amb els programes d’investigació que es fan arreu del món per sincronitzar esforços. Trobo positiu que la classe política del nostre país demostri interès per la ciència. Esperem també que el nou Consell General farà l’elaboració de la llei de la recerca i investigació una prioritat.