Aquests dies, llegeixo decebut que de moment no hi ha pacte d’Estat per als grans temes cabdals per al nostre petit país. De moment estan guanyant la partida el partidisme, l’egoisme d’alguns i la manca de visió de futur de molts. Però sobretot, està guanyant la manca de generositat per compartir, escoltar i poder portar Andorra cap a les generacions futures. Esperem com a mínim que treballaran per Andorra i no per a ells o els amics.
Llegeixo amb preocupació i incredulitat que alguns volen bloquejar les votacions per provocar un bloqueig institucional, noves eleccions d’aquí a un any com marca la llei i l’actual cap de Govern un any més en funcions: ara sí que ens hem begut l’enteniment… Com si el país necessités això, més agonia encara, posar més llenya al foc.
Els que han perdut han de ser generosos i permetre al partit que ha guanyat les eleccions que governi, encara que sigui en minoria, ni que sigui per cortesia parlamentària si és necessari, ja tindran temps de fer oposició més endavant. No ens podem permetre una situació de bloqueig, malgrat que ja sabem que tots aquests que tenen la paraula «consens» a la boca no en volen, de consens, i sí governar a la seva manera, sense cedir res pel camí. El poble andorrà ha apostat per l’equilibri parlamentari, el seu missatge és clar.
Si us plau, que parin alguns de mentir i de dir bestieses perquè això no és la seva empresa, és el país de tots, o no? Que deixin governar a qui li toca, ens agradi o no, en lloc de pensar a com obtenir una quota de poder que no els donaran, i menys com ells voldrien. Que pensin en el país i no pas en noves eleccions d’aquí a un any. Potser en un any de govern veiem coses noves en lloc de la continuïtat o potser no, i veurem el mateix amb un altre color.
Ja que hem arribat fins aquí, provem-ho, és la voluntat del poble andorrà. I siguem generosos, malgrat que els altres no ho siguin, i, si us plau, no provoquem un bloqueig institucional que no ens porta en lloc. Andorra es mereix molt més que aquest pensaments, necessita que treballem tots per ella i no aquestes animalades. D’aquí a un any ja en parlarem.
