Després de 14 anys dels liberals ocupant l’edifici administratiu, el pròxim dia 29 de maig serà un dia històric per a Andorra: un socialdemòcrata ocuparà la tercera planta, lloc on s’ubica el despatx del cap de Govern.

Els principals actors de l’escena política s’han agafat, coincidint amb el pont de l’1 de maig, uns dies de descans merescuts després de tants mesos frenètics de cursa electoral fins a arribar al dia 26 d’abril. Abans, però, els principals responsables de les tres forces que han obtingut representació parlamentària, PS (amb 14 consellers generals), CR (amb 11), i ApC (amb 3), han començat a fixar les bases de com pot ser el futur polític del país.

I és que l’aritmètica obliga, i, malgrat l’abassegadora victòria dels socialdemòcrates, el sistema electoral andorrà ha privat Jaume Bartumeu d’una majoria absoluta que en un altre país i amb un altre sistema electoral mai no s’hauria posat en dubte. Bartumeu obté quasi 2.000 vots més que el seu immediat seguidor i s’endú quatre de les set parròquies, cosa que ha portat a dir, ni que sigui amb la boca petita, que s’ha de canviar el sistema electoral, que implicaria reformar la Constitució.

APOSTA PEL DIÀLEG

Però, de moment, aquest no és, ni serà en el futur immediat, un tema prioritari per al nou Govern. Bartumeu intenta, i ha intentat aquests dies en la primera ronda de contactes amb els altres dos partits, portar l’oposició cap al debat dels pactes d’Estat en matèria impositiva i en matèria de relacions amb Europa. El líder socialdemòcrata es mostra convençut que s’assoliran, perquè el candidat de Coalició Reformista (CR) ha manifestat la seva voluntat de fer-los. PS i CR sumen 25 dels 28 consellers generals, i, per tant, els tres d’Andorra pel Canvi (ApC) no són imprescindibles.

I aquesta és l’estratègia de Jaume Bartumeu. El PS no vol de cap de les maneres fer un Govern de concentració, d’emergència nacional, tal com li proposen des de l’oposició. CR ho ha explicat aquests dies i ApC ho ha dit des del mateix dia de les eleccions. Però els socialdemòcrates, malgrat no tenir una majoria absoluta, rebutgen aquesta proposta i prefereixen parlar de pactes d’Estat, de consens, de diàleg abans de fer un Govern participat per totes les forces polítiques representades al Consell General. Bartumeu no vol que el gabinet ministerial es torni una segona cambra parlamentària. Això sí, el líder socialdemòcrata amb tota seguretat obrirà el seu Govern a persones independents, no necessàriament a l’òrbita del PS, sinó professionals que sàpiguen quin és el seu treball.

A canvi, Jaume Bartumeu està disposat a cedir el segon càrrec de la Sindicatura –l’equivalent a la Mesa del Parlament–, el subsíndic general, a CR, mentre que el síndic general seria per a la força més votada, és a dir, el PS.

Podria ser, fins i tot, que ApC s’endugués un dels dos secretaris de la Sindicatura. Si realment acabés sent així, la cambra parlamentària faria un salt importantíssim cap endavant,perquè per més que pugui semblar incomprensible, al llarg de tots aquests anys de majories liberals, la Sindicatura –composta per quatre persones– mai no ha representat proporcionalment la composició del Consell General, sinó que sempre ha estat un instrument al servei del Govern i dels parlamentaris liberals, en el qual ja s’ha conegut popularment com el tres més u: tres representants de la majoria liberal i un de l’oposició. El PS podria, doncs, pel bé del consens, cedir en la majoria de l’òrgan rector de la cambra parlamentària.

La campanya electoral ha provocat un gran distanciament entre el PS i la tercera força, ApC. No solament en temes polítics i de contingut programà-tic, com la fèrria oposició a la implantació de l’IVA per part de la formació liderada per Eusebi Nomen. A més, l’economista ha fet gala diverses vegades del seu desconeixement del país, cosa que ha creat un profund distanciament, ja no tan sols amb el PS, sinó fins i tot amb CR. Però després dels resultats electorals –gens dolents per ser una formació política nova i a punt de donar la campanada a Encamp– Eusebi Nomen ha quedat en un segon terme pel que fa a aquest primer tram de les negociacions amb el PS i ha posat al capdavant de la comissió negociadora una persona com l’escaldenc Miquel Aleix, de tarannà tranquil, carismàtic i apreciat per la resta de la classe política del país i bon coneixedor de Jaume Bartumeu i de Joan Gabriel. En aquest primer intent d’acostament, i malgrat que durant la campanya qui va exercir l’oposició més dura al PS va ser ApC, Bartumeu ja ha avançat que, si li ho demanen, ell està disposat a cedir un conseller general perquè els de Nomen puguin fer grup parlamentari propi. El reglament del Consell General disposa que, per tenir un grup parlamentari amb nom propi, s’ha de constituir amb un mínim de quatre consellers generals, i ApC en té tres.

DISSOLUCIÓ DELS VERDS

En cercles polítics sobta que al darrere d’ApC, políticament parlant, hi hagi l’excap de Govern, Òscar Ribas, ja que el lauredià és més a prop del model fiscal i impositiu que defensa Bartumeu que no pas del que ha defensat durant aquesta campanya electoral Eusebi Nomen, que rebutjava frontalment la imposició d’un IVA, tot i que matisés que aquesta oposició era pels moments de crisi que vivim.

Aquesta setmana es reprendran els contactes que es van iniciar entre dimecres i dijous passat. L’objectiu és tancar un mínim acord que faciliti una legislatura en la qual s’han de prendre decisions importants per al país i que tots els ulls internacionals estan mirant cap als Pirineus. Tothom s’ha mostrat disposat a pactar en aquests temes clau per al futur d’Andorra. Fins i tot l’excap de Govern, Marc Forné, i l’actual cap, Albert Pintat, han aconsellat a Joan Gabriel mà estesa en aquests temes, però han matisat que després s’ha de marcar el perfil propi. Els liberals comencen ara un travessa en el desert que pot ser de quatre o de vuit anys. Dependrà de l’habilitat de Jaume Bartumeu que això sigui d’una manera o d’una altra.

D’altra banda, si hi ha hagut algun partit polític que ha sortit clarament perjudicat dels aires de canvi que es respiren i de la piconadora socialdemòcrata, aquest ha estat els Verds d’Andorra, liderat per Isabel Lozano. Els germans andorrans d’Iniciativa per Catalunya Verds s’han enfonsat i han estat víctimes del vot útil cap al Partit Socialdemòcrata de Jaume Bartumeu. Alguns analistes polítics afirmen que els Verds d’Andorra han estat presoners de la seva pròpia campanya, que, sota el lema «Vot útil», s’ha centrat principalment a atacar el PS i el seu líder. Tot plegat ha passat factura i els Verds d’Andorra es van quedar amb uns testimonials 466 vots a la llista nacional encapçalada per Isabel Lozano, que la mateixa nit electoral avançava la seva dimissió, que a hores d’ara fa imprevisible saber què passarà amb la formació en un futur immediat.