El tren, protagonista inesperat d’un duel amb constants crides al consens

Autor: gabriel pérez
Font: diari d'andorra
Publicat el: 24 d'Abril de 2009

La viabilitat de l’arribada del tren a Andorra va ser l’aspecte més novedós que va presentar el debat que els cinc candidats a cap de Govern –Joan Gabriel, Jaume Bartumeu, Eusebi Nomen, Isabel Lozano i Tomàs Pascual– van protagonitzar als estudis d’An-dorra Televisió. Durant gairebé dues hores amb escassa confrontació i constants promeses o crides, segons el moment, al consens, la majoria de caps de llista van apostar per aquest transport però no tots van mostrar-se tan optimistes a l’hora de plantejar el projecte. Com en anteriors debats, els models fiscals o l’assegurança d’atur també van tenir el seu protagonisme.

El líder de Coalició Reformista, Joan Gabriel, va ser qui va treure el tema del ferrocarril en considerar que “fer un projecte de país compartit amb les regions veïnes ens podria ajudar a fer que el tren arribés en breu”. Des del PS, però, Bartumeu, tot i “compartir l’objectiu”, va recordar que “he parlat amb qui decidirà realment i entre els projectes de la Generalitat per als anys vinents no n’hi ha cap per acostar el tren a Andorra”. De la seva banda, Nomen va assegurar que “ApC hi estarà quan el tren sigui prioritari per a Espa­nya, que ara no ho és”.

Des dels Verds, Isabel Lozano va apostar fermament pel tren, objectiu viable “si treballem amb la Unió Europea”, i el va considerar “el mitjà de comunicació pel qual val la pena lluitar”. La nota discordant va arribar des d’UNP, ja que Tomàs Pascual va defensar que “la millor opció per atreure turisme de qualitat és l’heliport per poder fer vols des de Barcelona o Tolosa.

Més polèmica tributària

La fiscalitat va ser un altre dels punts de fricció entre candidats, ja fos entre Nomen i la resta per la necessitat o no d’instaurar un IVA o entre Bartumeu i els altres per l’impost sobre el rendiment de treball. Menció a part mereix l’enfrontament per un altre tribut de la reforma fiscal socialdemòcrata, el que gravaria les rendes de capital. Joan Gabriel va alertar que “es crearà la cultura de portar els diners a altres llocs”. El líder socialdemòcrata va recordar que “només es gravarà el rendiment i no anem a treure diners a ningú”.

IVA a part, Nomen també va criticar l’impost sobre els salaris més elevats proposat pel PS, del qual va afirmar que “penalitzarà les empreses d’alt valor afegit, que són les que donen sous més alts, i afavorirà les de baix valor”. Lozano va sortir en defensa de la proposta de L’Alternativa indicant que “tothom firmaria ara pagar 100 euros per guanyar-ne 35.000 l’any”. De la seva banda, Pascual va apuntar que la seva formació no es planteja “aplicar nous impostos fins que no haguem aconseguit un increment important dels actuals salaris”.

L’escassa confrontació provoca dubtes sobre el format per evitar la monotonia

Un debat a cinc bandes és pràcticament il·lusori, però, a més, el format elegit per Andorra Televisió encara el va empitjorar. L’escassa confrontació entre els candidats va ser una constant, ja que cadascun va poder anar per lliure, amb la qual cosa la impressió general era més la d’un exposat continuat sobre les propostes de cada formació. El format, a més, va comportar que cap candidat tingués via lliure per iniciar o acabar els temes i per tant com els temps s’han de compensar la sensació de monotonia i falta de confrontació d’idees planava constantment. Els resultats obren dubtes respecte què ha de passar en el futur amb els debats, especialment tenint en compte que tal com enguany són cinc candidats en el futur podrien ser més i actualment ja no s’aporta gairebé res.

pdf2