L’arquitecte Víctor Naudi és l’aposta de L’Alternativa com a escuder de Jaume Bartumeu a la llista nacional. El PS vol donar així rellevància a Escaldes, una parròquia clau en els comicis del proper 26 d’abril.

Per què Víctor Naudi és el número 2 de la llista nacional?

S’ha fet una llista plural, amb gent coneguda i amb certa experiència des de fa anys, però al mateix temps renovadora. També  respon que Escaldes, per població, és la segona parròquia i hem incorporat dues persones en representació seva.

I és una parròquia decisiva…

Totes ho són, però Escades ho és particularment per la quantitat de votants i pel nombre de llistes que s’hi presenten.

I no hi ha un clar favorit?

Que hi hagi força llistes i la situació que hi ha després de les comunals on el PLA no es presenta arreu fa que sigui un lloc decisori i la lluita serà molt interessant.

Fins a quin punt pot decantar el resultat Antoni Martí?

És una pregunta que hauria de respondre ell. Penso que mantindrà la seva independència i s’ocuparà dels temes comunals. No crec que s’impliqui tenint en compte que les llistes liberals han acabat molt disgregades. El seu interès serà quedar-se quiet.

El resultat s’assemblarà més al de les comunals o al de fa quatre anys?

Les generals no tenen res a veure amb les comunals. Serà més proper al del 2005. Són unes eleccions amb una situació molt particular.

Què pot fer guanyar el PS?

Tenim una estructura consolidada, un programa clar des de fa dies i les persones. Sabem què volem i on hem d’anar. És qüestió de treballar durant la campanya i el poble decidirà.

Com s’espera la campanya?

Són unes eleccions interessants. Concorren moltes llistes i estem en una situació nova, en uns moments de canvi, difícils, que cal afrontar amb realisme i treball. La campanya ha de venir marcada per propostes concretes i per un missatge clar i esperançador.  Fugirem del derrotisme, de joc brut i serem positius. A les llistes repeteixen tots els consellers. Són llistes plurals, amb una part continuista, o més aviat, de gent amb experiència, que és el que ens cal; però a la vegada obertes a persones noves, independents joves, amb ganes. Són candidatures equilibrades i preparades per afrontar el futur. Un futur marcat per la crisi dels paradisos. Fa quatre anys ja portàvem al programa propostes concretes que si s’haguessin aplicat ens haguessin evitat aquesta situació. Parlo de la fiscalitat, de la transparència bancària i de l’acostament a Europa. És lamentable que, amb un Govern amb dos ministres amb carreres diplomàtiques rellevants i un cap que havia estat ministre d’Exteriors, s’hagi arribat a aquesta situació en la qual gairebé s’ha posat fi a 800 anys d’història de les institucions del país.

Quina opinió li mereix la declaració de París?

Es van avançar molt a dir que era un gran resultat quan no és més que una declaració  d’intencions  que si no va acompanyada de mesures concretes, que és el que ens demanen, serà paper mullat. Calen fets concrets, un canvi a tots els nivells que només podem aportar els socialdemòcrates. El PLA, o la Coalició Reformista, no tindran credibilitat a fora.

I l’amenaça de Sarkozy?

Darrerament, s’han tret les coses de context i s’ha fet molta demagògia. Hi ha candidats que han volgut fer el mil homes quan les coses estan clares. La declaració la reben amb bons ulls, però no en tenen prou. Fan falta una fiscalitat àgil, transparent i justa; els convenis amb altres països amb l’intercanvi d’informació i modificar la llei que parla d’informació bancària.

Al programa han tornat a incloure el dret a atur. Amb quines característiques?

El tema ara no és prioritari. Primer s’ha d’aturar la sagnia d’empreses que estan tancant i acomiadant gent des de la perspectiva de redreçar l’economia i crear nous llocs de feina. Un cop fet això, més endavant, caldrà presentar un debat al Consell General per buscar-hi solucions.

I quines serien les propostes de L’Alternativa?

Ha de ser una assegurança d’atur, col·legiada, no per una durada molt llarga, de forma gradual i inversament proporcional.  Quan més temps, menys diners. S’ha de fer amb consens.

Quin és el futur d’Andorra a Europa?

Passa per establir un acord d’associació amb la UE. Contràriament al que diuen alguns candidats, la integració plena no és possible per qüestions òbvies d’estructura. Els acords de fiscalitat que proposem han de permetre que els andorrans puguin exportar i treballar a nivell europeu i també facilitar la implantació d’empreses estrangeres.

Com valora el que ha passat al PLA fins a la formació de CR?

Amb incredulitat. No és seriós. Que un partit com el PLA acabi així demostra la seva  incapacitat per governar. Els darrers anys no s’ha tingut un programa concret i em pregunto com volen portar el país ara que no tenen cap programa si quan en tenien una mica no n’han estat capaços.

Com veu l’aparició d’ApC?

Dóna cabuda a un seguit d’ideologies diferents, però no oblidem que molts dels seus membres són antics barons del PLA. Tant CR com ApC formen un bipartit que és una escissió dels liberals. La diferència és que Joan Gabriel dóna la cara i, en canvi, a ApC, els antics barons s’han quedat al darrere i han buscat un savi d’universitat.

I a les eleccions també es presenten els Verds.

Estan fent la seva feina, fa anys que ho tenen clar i penso que poden fer un bon resultat. Tenen possibilitats d’entrar al Consell.

Poden ser una opció de pacte?

Ja ho veurem. De moment, aspirem a fer el millor resultat possible i a aconseguir la majoria  absoluta. Les opcions d’acord es veuran l’endemà dels comicis.

Quin seria per al PS un bon resultat a la nacional?

Volem tenir una majoria clara, amb la suma de la nacional i les parroquials. Apel·lem al vot  útil perquè el país necessita un canvi. No fem travesses, ens dediquem  a treballar.

Què passaria si tinguessin més vots però no més consellers?

La força més votada és qui ha de formar govern. El dia 27 ja es veurà amb qui és pot pactar. Tot és ara prematur i, de fet, encara ni coneixem el programa electoral d’algunes formacions. El nostre ja l’hem presentat; és molt extens. Tots els seus capítols són importants, però hi destaca el tema fiscal i econòmic. Cal generar il·lusió, sortir de la crisi al més aviat possible i assentar els fonaments d’un nou sistema i una nova forma de fer.