Els cinc candidats a cap de Govern, directament o indirectament, van reconèixer la necessitat de consensuar mesures per sortir de la crisi econòmica. Preguntats per la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), tots ells van anar exposant les diverses mesures que volen aplicar en un futur. En alguns casos coincidien, en d’altres divergien.

Una de les preguntes demanava per les mesures urgents de reactivació econòmica que proposen. El primer de respondre aquesta qüestió va ser el candidat de l’Alternativa, Jaume Bartumeu, que va demanar la creació d’una taula on es reuneixin tots els agents econòmics i socials per assolir un «gran pacte pel treball». A més, va proposar mesures com promoure l’adquisició de vehicles de menys emissió de CO2, o establir diversos programes amb els quals es puguin establir reduccions tributàries. També va apostar per una ampliació dels terminis d’amortizació dels crèdits, promoure crèdits tous i eliminar els cànons que actualment es paguen a FEDA o a Andorra Telecom. Una altra mesura proposada per Bartumeu va ser la de mancomunar serveis, que també van esmentar el candidat d’Unió Nacional de Progrés (UNP), Tomàs Pascual, i el candidat de Coalició Reformista (CR), Joan Gabriel, dient que cal «posar les coses a la mida andorrana». Per la seva banda, Eusebi Nomen, d’Andorra pel Canvi (ApC), va manifestar que «cal eliminar el bipartidisme» per fer front a la crisi i com a mesures urgents va proposar la creació d’un impost sobre la renda dels no residents, una figura que amb diverses modalitats van defensar tots els candidats. Nomen també va fer una aposta per desenvolupar eixos que prestin serveis «d’alt valor afegit», com pot ser la creació d’un parc sanitari. A més a més, Nomen no va tenir por de demanar l’establiment d’un casino per obrir el sector de l’oci nocturn. L’aposta de Gabriel és el turisme, que «té conseqüències directes al comerç i a les arques de l’Estat». Des de Verds d’Andorra, Isabel Lozano, creu que la solució passa per obrir-se a l’exterior: tant per sortir com perquè hi entrin. «No entenc la por que vinguin, la competitivitat és bona i ens ha d’ajudar a fer-ho millor», va manifestar. Una obertura que no tots els candidats entenen de la mateixa manera. Per a Pascual, s’ha de fer en els sectors on «no es perjudiqui les empreses ja establertes». Pascual també va apuntar que el salari mínim s’hauria d’augmentar, ja que entén que és una «inversió i no una despesa».

Més enllà d’aquestes mesures de caràcter més directe, els candidats van exposar els seus plantejaments fiscals. Tots van coincidir en la necessitat d’introduir una figura impositiva de caràcter directe, tot i que alguns, com Lozano, van expressar-hi algunes reticències: «Els que segur que pagarien són els treballadors». La candidata dels Verds va ser la primera a explicar el seu model fiscal, que ha de ser «clar i homologable, i no massa elevat». Així, la imposició indirecta tindria un tipus que oscil ·laria al voltant del 5%, igual que el proposat per l’Alternativa i per Coalició Reformista, que el reduiria a l’1% en els béns bàsics i l’augmentaria al 8% en els productes financers. Però la figura d’un impost sobre el valor afegit té detractors: ApC considera que introduir-lo a Andorra seria un «greu error». De fet, Nomen eliminaria tots els impostos indirectes per augmentar la competitivitat de les empreses andorranes, però afegiria impostos directes sobre els beneficis de les societats, una mesura que també té el suport de Coalició Reformista i l’Alternativa. Lozano i Pascual van coincidir a defensar un gravamen sobre els pisos buits. El d’UNP també va argumentar que «fer pagar impostos a les empreses no ajudarà a sortir de la crisi».

Finalment, els diferents candidats van exposar breument el model econòmic que hauria de seguir Andorra en el futur. Nomen va apostar clarament per augmentar la productivitat del país, cosa que permetrà «assolir un equilibri social i tenir recursos per preservar el patrimoni». Nomen es va comprometre a assolir la plena ocupació laboral. Per a Gabriel, el futur passa pel món dels serveis, a més de fomentar els sectors tradicionals com el turisme, el comerç i el financer. Bartumeu va reiterar la necessitat d’un pacte d’estat per a la transformació del model econòmic i aposta per posar fi a les «dues Andorres» i «les males companyies» que suposa estar a alguna llista de paradisos fiscals. Lozano creu que cal un model sostenible, responsable i auster basat en l’educació i el repartiment de la riquesa.