Fa un parell de mesos que van sortir de l’amagatall. Acostuma a passar cada quatre anys. No tenen projecte, no tenen concepció d’Estat. Solament tenen un sol objectiu: controlar la situació i si és possible accedir al poder. En els quatre anys de la legislatura, estan com adormits, estan en letargia. Els mateixos noms de sempre, sigles que semblaven reduïdes a espurnes ara revifen ventades pels interessos.
El centre és una ficció, un somni, que ni existeix ni mai ha existit, és una mena de denominació d’origen pels que no la tenen. El centre és una rosquilla que acaba mastegantse pels costats. A l’altre extrem hi ha els que no paren, els hiperactius, els que mantenien la flama viva, buscant noves vies, verdes. Viuen en la il.lusió permanent malgrat treure el 3,5% dels vots en les anteriors eleccions generals. No connecten amb la majoria de la població perquè tenen propostes massa avançades per un país tradicional com és el nostre i piquen en ferro quan ataquen el copríncep bisbe, perquè els coprínceps, pel poble, estan fora de dubte, encara que ara al francès sembli importa-li molt poc els seu Principat. Els Verds serien els representants de l’esquerra, d’aquella esquerra que al sud d’ Europa lluita per seguir present als parlaments nacionals. A la dreta les coses no pinten gaire bé. Els liberals es desmembren i fins i tot han hagut de recórrer a un nom nou. Tornen a ser una coalició, ara, però reformista. ¿Potser perquè no els agrada el que han fet i l’han de reformar? Aquest conglomerat format per l’oligarquia econòmica i pels que apostaven pel cavall guanyador, s’està desfent. Ara que vénen mal dades hi ha qui busca fórmules més segures per continuar movent els fils.
L’esquerra moderada que no és més que una tendència progressista que lluita contra la visió reduïda i casolana de l’oligarquia econòmica. Ja fa anys que és a primera línia, però en un segon pla. Ara seria el moment de donar-li la responsabilitat. Les idees liberals que han portat el país, estan esgotades. Cal renovació, nous aires, vot de confiança pels que poden fer les coses de manera nova, oberta i participativa.
