El diccionari Alcover-Moll defineix un clan com un grup social clos, de persones unides per un interès comú i poc accessibles a l’altra gent, mentre el diccionari Le Robert de la llengua francesa ens diu que un clan és un grup petit de persones que tenen unes idees en comú. La setmana passada el clan antieuropeu va llençar una nova ofensiva contra el Pacte d’Estat per l’Acord d’associació amb la Unió Europea.
Dimarts Andorra Endavant publicava una tribuna (Diari d’Andorra, 11 de març del 2025, pàg. 7) en la qual defensava “el model històric d’immigració selectiva, la neutralitat d’Andorra en l’escenari internacional i la sobirania nacional, amb un ‘no’ rotund a l’acord amb la Unió Europea.”
Dimecres, l’anomenada Taula de El Periòdic publicava la seva tribuna setmanal contra l’Acord d’associació. El seu anònim autor s’inventava una conspiranoica hipòtesi d’ultimàtum del Copríncep francès com a argument inapel·lable en defensa del no a Europa.
Dijous el notari Joan Carles Rodríguez Miñana (Bondia, 13 de març del 2025, pàg. 19) agafava la carta que el 12 de febrer del 2025 la Comissió Europea havia adreçat a l’ambaixador d’Andorra a Brussel·les per a fer-ne una interpretació apocalíptica que abonava la seva posició “sobiranista” contrària a l’Acord.
Els que hem treballat pel reforçament de la relació d’Andorra amb Europa sabem que no ha estat mai un projecte fàcil.
L’evolució geoestratègica europea aquest any 2025 ens ha fet veure que el món d’avui no és el món calibrat d’ahir. Aquell món s’està ensorrant i el que s’albira en l’horitzó és molt perillós.
Amb els plantejaments exhibits en la Taula de El Periòdic i la tribuna notarial del Bondia no guanya l’andorranitat. En tres dies, hom ha vist reaparèixer els pitjors fantasmes de la vella política conservadora i oligàrquica. Ressorgeix una proposta negra, amb la barreja autàrquica i ultrasobiranista que encarna Andorra Endavant junt amb les aportacions de l’ungüent eurofòbic del redactor anònim de la Taula de El Periòdic i l’activisme turbopopulista del notari Rodríguez Miñana.
Aquestes tres intervencions conflueixen en una comuna convicció antieuropea.
Les idees populistes, gairebé sempre d’extrema dreta, que propugnen el no a l’Acord d’associació fan llenya de l’acostament a la Unió Europea amb la por de la pèrdua del control sobre la immigració. No es proposa cap alternativa ni tampoc s’apunten solucions concretes per resoldre els problemes de la gent però volen fer creure que aquests problemes es deriven fonamentalment de l’arribada d’immigrants al nostre país.
Si Concòrdia no adquireix aviat el sentit d’Estat necessari per aspirar a governar i continua en l’ambigüitat sense separar-se clarament del clan antieuropeu podria contribuir decisivament no pas a descavalcar DA –la seva obsessió– sinó a instal·lar el país en una terra aïllada i desolada de la qual quedaria ben poca cosa per governar.
Els alumnes que saben que no estan prou preparats per presentar-se a un examen intenten no comparèixer amb el pretext d’un constipat. Aquí n’hi ha que no gosen pronunciar-se clarament pel sí o pel no. Amb aquest cagadubtisme ben poca credibilitat tindran al Berleymont, a Brussel·les, si algun dia arriben al Govern.
Mentre, els opinadors anònims de les xarxes socials, voluntariosos i acarnissats defensors de la maldat de l’acostament a Europa, van fent forat en l’opinió pública.
I així portem un any de duplicitat i maniobres d’uns i altres, amb rialles i copets a l’espatlla.
Europa, l’Acord d’associació amb la Unió Europea, hauria de ser el nostre horitzó moral i de valors. Dissortadament el clan antieuropeu només sap fer maniobres tàctiques, probablement perquè, al capdavall, el sentit d’Estat no ha estat mai en la seva línia de pensament polític.
