Vivim un moment decisiu que no va de colors polítics ni de rèdits immediats. Va del futur del nostre país. Amb aquest convenciment, els partits polítics i els grups parlamentaris integrants del Pacte d’Estat per a l’acord d’associació iniciem una sèrie d’articles d’opinió per plantejar el que veiem com a qüestions clau de l’acord. Ho fem assumint la nostra responsabilitat i sense ànim de polemitzar.

I ho volem fer en el marc del Pacte d’Estat perquè des d’un inici aquest projecte de reforçament de les relacions amb Europa s’ha construït i ha estat fruit de la visió i empenta de diferents ideologies polítiques. Aquest procés es remunta al 1990 amb l’acord duaner, encara avui vigent. Des de llavors, totes les anàlisis econòmiques, sense excepció, han anat concloent que la diversificació i la connexió amb un mercat més ampli és el camí a seguir. I l’acord d’associació, treballat des del 2015, és l’opció més viable per assolir-ho.

Cal defugir de lectures reduccionistes que associen les dificultats actuals únicament a l’obertura econòmica. El creixement demogràfic, urbanístic i econòmic no es va iniciar fa pocs anys. Ve des de la segona meitat del segle passat i res té a veure únicament amb inversions foranes, sinó amb la iniciativa d’emprenedors, inversors i promotors nacionals que han sabut aprofitar les oportunitats de cada moment, tot i que, a vegades, sense tenir la perspectiva d’una estabilitat a llarg termini.

Davant d’aquesta realitat, recordem per què és tan necessari aquest instrument. L’acord d’associació té l’objectiu d’ajudar a la diversificació econòmica a través de l’homologació de la normativa. Aquesta equivalència amb les normes europees, inexistent actualment i impossible sense l’acord, és el que garantirà que les nostres empreses puguin treballar amb les mateixes normes que les de la resta del continent i, per tant, que els seus serveis o productes compleixin els requisits del mercat únic europeu i puguin exportar-se sense restriccions.

L’acord és, en conseqüència, indispensable per desbloquejar el potencial d’Andorra i generar noves oportunitats empresarials i professionals, contribuint a un model econòmic més planificat, competitiu i sostenible, plenament alineat amb la realitat i les necessitats del país.

Hem de pensar en les següents generacions, tant des de l’àmbit acadèmic com professional, però també en els que bastim avui el país, amb una competència que millori preus i qualitat dels serveis al conjunt de la ciutadania. En l’àmbit empresarial, i amb l’obertura econòmica iniciada el 2012, és essencial continuar impulsant un marc favorable i un acompanyament que asseguri el desenvolupament, l’especialització i el creixement de les nostres empreses.

Els partits polítics i els grups parlamentaris integrants del Pacte d’Estat fem una crida a la responsabilitat davant unes dubtoses alternatives que no són possibles o realitzables avui en dia. Si Andorra decideix no tirar endavant l’acord d’associació esdevindrem, a tots els efectes, un país tercer en relació amb la Unió Europea.

Estem convençuts que l’associació amb Europa és, de fet, l’única via per deixar d’anar en solitari i també per mantenir i consolidar l’statu quo actual.

Qualsevol opció de supervivència que doni l’esquena a Europa ens aboca a una autarquia, a viure al marge de les normes europees i dels seus beneficis, però també al marge dels estats membres i molt especialment dels nostres veïns. Aquest rumb pretesament independent o sobirà ja ens ha dut, diverses vegades, a situacions de gran dificultat.

L’acord també ens permet guanyar veu i força en l’escena internacional. Ens garanteix un lloc a la taula de negociació. Fa ben poc ho reconeixien els representants de Liechtenstein que van visitar el país. El seu és un exemple d’èxit d’entrada al mercat interior. I fa 30 anys, quan es trobaven immersos en el debat que avui vivim a Andorra, la preocupació per la pèrdua de sobirania centrava totes les seves converses. La realitat els ha demostrat, però, que formar part de la UE com a estat associat ha estat un dels passos més importants en favor d’aquesta sobirania per poder tenir veu a Europa, defensant les seves especificitats i la condició d’Estat de petita dimensió territorial.

No podem culpar l’acord de les mancances que pateix avui el nostre país. Però, també, diguem-ho clar, l’acord per si mateix no és l’única solució. La clau del futur d’Andorra, de la diversificació i del trànsit cap a una economia sostenible amb un creixement més controlat, serà el resultat de les polítiques públiques que els pròxims executius plantegin. Nosaltres, però, estem convençuts que Andorra, de la mà d’Europa, soci privilegiat en l’escenari econòmic mundial, serà més pròspera i resilient.

Per això defensem l’acord d’associació negociat amb la Unió Europea.