El 3 de desembre no és una data qualsevol, és una jornada destinada a conscienciar la societat sobre els drets i les necessitats de les persones amb discapacitat. El 3 de desembre representa una oportunitat per recordar la importància de construir societats inclusives, on tothom, sense excepció tingui accés a les mateixes oportunitats.

La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, ratificada per les Nacions Unides el 2006, estableix un marc legal fonamental per a la protecció d’aquest col·lectiu. Tanmateix, la seva implementació continua sent un repte. I a Andorra, malgrat els avenços legislatius en matèria de discapacitat, encara li queda camí per recórrer Les persones amb discapacitat sovint s’enfronten a barreres que limiten la participació plena en la societat, tant en l’àmbit laboral com en el social i cultural.

Una de les lleis més rellevants en aquest context és la Llei de Garantia dels Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada el 2002. Una normativa que va suposar un pas significatiu cap a la inclusió. Pensem que avui requereix una revisió per adaptar-se a les noves realitats i necessitats de les persones amb discapacitat.

Les evolucions tecnològiques i les expectatives socials exigeixen una modernització d’aquesta llei per assegurar que els drets de les persones amb discapacitat siguin efectius. A més, la Llei d’Accessibilitat, vigent des del 1995, no aborda adequadament les necessitats actuals d’accessibilitat universal.

Les infraestructures públiques i privades, així com els serveis, han de ser accessibles per a tothom, independentment de les seves capacitats. Encara persisteixen barreres arquitectòniques i una falta de recursos que dificulten la vida quotidiana de moltes persones amb discapacitat.

Un aspecte preocupant és que, fins ara, no s’han presentat iniciatives legislatives per actualitzar aquestes lleis, la qual cosa representa una oportunitat perduda per millorar la qualitat de vida d’aquest col·lectiu. La inacció legislativa perpetua desigualtats i obstaculitza el progrés cap a una societat més justa i inclusiva. És essencial que els responsables polítics es comprometin a impulsar els canvis necessaris i a prioritzar els drets de les persones amb discapacitat a l’agenda política.

La societat civil i les organitzacions no governamentals que treballen en defensa dels drets de les persones amb discapacitat tenen un paper fonamental en aquesta lluita. La seva tasca és clau per sensibilitzar la societat, pressionar les autoritats i garantir que les necessitats d’aquest col·lectiu siguin escoltades. És important fomentar la participació activa d’aquestes entitats en la formulació de polítiques que els afectin directament.

El sector privat també pot contribuir significativament a la inclusió. Les empreses tenen l’oportunitat de crear entorns laborals accessibles i d’adaptar els seus productes i serveis per assegurar que siguin accessibles a tothom. La responsabilitat social corporativa pot esdevenir un motor de canvi en la societat, promovent pràctiques que respectin i incloguin les persones amb discapacitat.

En conclusió, el Dia Internacional de la Discapacitat és un moment per reflexionar sobre els drets i les necessitats de les persones amb discapacitat a Andorra. És una ocasió per reclamar un compromís renovat per part de tots: govern, societat civil i sector privat, per garantir que la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat s’apliqui de manera efectiva.

Només així podrem avançar cap a una societat realment inclusiva, on totes les persones, independentment de les seves capacitats, puguin gaudir de la dignitat i de les oportunitats que mereixen.