El diumenge 20 d’octubre la ciutadania de Moldàvia va aprovar ben just, pel 50,43% dels sufragis, l’adhesió a la Unió Europea. En les eleccions presidencials celebrades el mateix dia la presidenta de Moldàvia, Maia Sandu, va guanyar la primera volta amb 42,31% dels vots, i aquest cap de setmana ha guanyat l’elecció amb 55,33% de vots. Ambdós resultats són molt positius per la causa democràtica després de les ingerències de Moscou en els comicis.

El dilluns 21 d’octubre un portaveu de la presidència dels Estats Units d’Amèrica va declarar que “Rússia no ha aconseguit” sabotejar les eleccions a Moldàvia malgrat que havia “treballat amb energia” en aquell sentit.

Emmanuel Macron va manifestar el suport de França al país i va denunciar les “maniobres de desinformació” durant la campanya.

El president francès va celebrar que aquelles maniobres no haguessin aconseguit “(…)  fer trontollar la determinació dels Moldaus, l’aspiració dels quals a formar part de la família europea s’ha refermat.”

Després de la invasió russa d’Ucraïna, el febrer del 2022, Maia Sandu va portar a Brussel·les la candidatura de Moldàvia, antiga república soviètica de 2,6 milions d’habitants.

Moldàvia va rebre l’estatut de país candidat a l’adhesió a la Unió Europea el 22 de juny del 2022, al mateix moment que Ucraïna, i la data assenyalada per l’adhesió està fixada per l’any 2030.

Havia convocat el referèndum per convalidar la seva estratègia de sortir de la zona d’influència de la Rússia de Putin.

En anunciar-se els resultats el portaveu de la Comissió Europea, Peter Strano, va afirmar davant els periodistes que la Unió Europea “continua donant plenament suport a l’ambició i la preparació de Moldàvia per a la seva adhesió.”

A principis d’octubre la policia moldava va descobrir i desmuntar un sistema de compra de vots inspirat i dirigit des de Moscou. En els darrers mesos les forces de l’ordre moldaves han dut a terme, segons ha assenyalat l’Agence France-Presse, tres-cents cinquanta escorcolls i procedit a centenars de detencions de sospitosos acusats de voler pertorbar el procés electoral pel compte de Moscou.

Tots els observadors estrangers han constatat la intensitat de les activitats de desinformació i desestabilització durant la campanya i mitjans d’informació independents han documentat operacions de compra de vots.

Les tensions de Moldàvia s’han reproduït i multiplicat a Geòrgia, una altra antiga república soviètica del Caucas, en la qual el dissabte 26 d’octubre es va celebrar unes eleccions legislatives que hauria guanyat el partit del govern sortint, vinculat al Kremlin. Però aquesta victòria proclamada pel partit prorús ja ha rebut moltes acusacions de frau.

“La intimidació era a tot arreu, el partit al poder ha emprat els mitjans de l’Estat pel seu avantatge, hem assistit a fraus i a violència” ha comentat l’eurodiputada francesa Nathalie Loiseau que ha estat observadora de l’escrutini.

El Kremlin i l’oligarca Ivanishvili no han regatejat mitjans per torpedinar les aspiracions democràtiques d’una població que és, de manera molt majoritària, proeuropea.

Comprovem així que Vladímir Putin no renuncia al seu objectiu de tornar a situar sota el seu control, de bon grat o per força, els antics països situats en la zona d’influència russa que han triat lliurement d’acostar-se a les democràcies occidentals i a la Unió Europea.

Sense buscar cap mena de comparació, que no existeix pas, amb la nostra situació sí que caldria meditar sobre la lliçó de Moldàvia plantant cara a l’immobilisme i defensant l’adhesió a la Unió Europea, l’Europa democràtica.

Cal que fem un debat informat sobre l’alternativa entre l’embrancament amb la Unió Europea, per la via de l’acord d’associació, o la desconnexió, pel camí del rebuig a l’acord mitjançant un no que, amb matisos o sense, serà sempre un no.

La lliçó moldava ens fa dir que Europa no és el problema, és la solució.