Deia el filòsof francès Albert Camus que “el problema no és la política, sinó com s’utilitza.” Aquesta màxima, que destaca la dimensió ètica i moral de la política, convida a reflexionar sobre la responsabilitat dels capdavanters polítics en el seu exercici de l’acció política i la seva influència en la societat.

En aquest context, l’atac recent del cap de l’oposició, Cerni Escalé, a l’acord d’associació utilitzant l’exemple del resident Sergio Fuentes i l’afer OnlyFans, evidencia una preocupant tendència cap a la manipulació i la desinformació en la política. Les crítiques d’Escalé, basades en una comprensió volgudament superficial i errònia de la situació i en una simplificació de les qüestions en joc, intenten minvar la credibilitat d’un acord vital per al futur d’Andorra, i també soscaven la confiança en el debat polític i en les institucions democràtiques.

D’entrada, és important precisar que l’acord d’associació no està dissenyat per facilitar l’arribada d’individus que puguin ser incompatibles amb els valors i els interessos d’Andorra. A més, cal recordar que les normes de la Unió Europea permeten que cada país membre o associat pugui regular la inversió estrangera segons el seu criteri propi, i encara més si aquestes regulacions atenen raons d’ordre i seguretat pública. Això significa que les autoritats competents de cada país membre de la Unió o associat, com seria el cas d’Andorra, tenen la capacitat de vetar aquelles inversions que puguin representar una amenaça per a la cohesió social i la seguretat del país.

La insistència del cap visible de Concòrdia a vincular l’activitat de Sergio Fuentes amb l’acord d’associació és simplista, malintencionada i no respon a la realitat. Cal recordar que el senyor Sergio Fuentes va entrar a Andorra com a assalariat, no pas com a inversor. Com assenyalà amb encert Jordi Cinca en respondre aquelles crítiques, hi ha individus indesitjables a tot arreu, però això no significa que l’acord d’associació estigui directament relacionat amb la presència d’aquests individus, ni que les pràctiques d’aquests individus siguin per si mateixes il·legals. Les lleis i les normatives són instruments per mantenir l’ordre i la seguretat, però no poden garantir l’absència total de comportaments poc morals, poc ètics i fins i tot delictius.

Més encara, les crítiques de Concòrdia a l’acord d’associació demostren –al meu entendre– una manca de visió de futur i una resistència al canvi. L’obertura econòmica és essencial per al creixement i la diversificació de l’economia andorrana, i l’acord d’associació pot jugar un paper clau en aquest sentit. Limitar la inversió estrangera de manera indiscriminada només frenaria el desenvolupament del país i mantindria Andorra en un estat d’estancament.

En definitiva, les crítiques del portaveu de Concòrdia a l’acord d’associació emprant allò de l’embolica que fa fort, són infundades i només serveixen per sembrar la confusió i la divisió en el debat polític d’Andorra. Afirmava l’expert en política Jan-Werner Müller que el populisme és una política que busca dividir una societat entre “la gent pura” i “l’elit corrompuda”.

Aquesta definició posa de manifest la naturalesa desestabilitzadora del populisme, que explota les divisions internes per obtenir poder. Les crítiques ben poc fonamentades del portaveu de Concòrdia a l’acord d’associació, lluny d’enfortir el debat polític d’Andorra només augmenten la divisió i la confusió.

És imprescindible que els responsables polítics abordin els desafiaments i les oportunitats que enfronta el país amb una perspectiva més àmplia, clara i pragmàtica, treballant de manera constructiva per assegurar un futur més prometedor per a la ciutadania, cosa que, qui es voldria presentar com a cap de l’oposició sembla que no està a disposat a fer.