Només un 54,75% de participació, i cada vegada anem més a la baixa. La decisió conscient de no participar en un procés electoral, ja fa temps que preocupa a guanyadors i perdedors i que és un problema que ha suscitat debats, discussions, des de fa molt de temps, però que no hem estat capaços de solucionar.

L’abstenció electoral és un fenomen que ha captat l’atenció de polítics i ciutadans en general perquè amb cada elecció, una part cada vegada més significativa de la població decideix no participar en el procés electoral, ja sigui per desinterès, per decepció o per altres motius.

Semblava que, després de conquerir els referèndums en els països democràtics, ja estava tot fet i ja no calia anar més enllà. Mentre que la democràcia representa la participació ciutadana com a peça fonamental, l’abstenció posa en qüestió aquest principi i planteja interrogants i pors sobre les raons darrere d’aquesta actitud, posant en qüestió la salut de la democràcia i la responsabilitat compartida entre ciutadania i institucions.

És molt respectable la decisió de no voler participar en unes eleccions, faltaria més, però les conseqüències són impredictibles, entre d’altres perquè l’abstenció té un impacte fortíssim en la legitimitat del sistema democràtic.

Quan una part significativa (45,25%) de la població decideix no exercir el seu dret al vot, els resultats electorals, siguin quins siguin, poden veure’s afectats i pot debilitar la validesa de la representació en les institucions que ens administren.

No és ara el moment de fer una anàlisi dels factors que contribueixen a l’abstenció electoral ja que és massa d’hora i es podria interpretar com no voldria, però el que sí és segur que la ciutadania està desencantada, que percep que els seus vots no tenen prou impacte i que la classe política no acaba de respondre a les seves expectatives i les seves necessitats i preocupacions, que està allunyada dels seus interessos. O el que és pitjor: que prometen molt per després no fer res.

És l’abstenció un acte de protesta? Si és així, és imprescindible conèixer les raons que hi ha al darrere, perquè no només s’han de prendre mesures per millorar la confiança en la democràcia representativa, sinó que s’hauria de crear un sistema que, a part de convidar a la participació, també recompensi la col·laboració ciutadana i creï llaços de compromís amb ella.

S’ha de fer més per considerar alternatives prou motivadores per nodrir la participació ciutadana i la revitalització de la democràcia perquè la importància del vot i el poder de la ciutadania són fonamentals per superar la indiferència o el càstig.

Assegurar-nos que les veus de la ciutadania siguin escoltades i que el resultat electoral reflecteixi amb més precisió la voluntat popular és una tasca difícil però no impossible. Si volem que la nostra democràcia sigui saludable, hem d’abordar el problema de l’abstenció amb urgència.

De moment, després dels resultats electorals del dia 17 de desembre, hem de felicitar els guanyadors. Seguirem els programes i les propostes electorals amb molta atenció i estarem pendents que es compleixin.