Les persones amb discapacitat tenen quotes de representació molt petita en les llistes electorals, malgrat que són les més capacitades per identificar problemàtiques en les parròquies i aportar solucions que la resta de persones no poden detectar.

Quan vaig fer el pas de participar activament en política, la meva família em va advertir que em posava en molts problemes, en molts compromisos i en molts reptes. Però jo no vaig deixar-me torçar. Ara, el meu entorn familiar i els amics m’animen i em fan costat i sempre han fet campanya amb mi.

Va ser l’amic i company Jaume Bartumeu, del qual he après molt durant tots aquests anys i que continuo aprenent dia rere dia, qui em va donar l’oportunitat de ser candidat en les eleccions de l’any 2009 i sempre m’ha inclòs en les candidatures de Progressistes-SDP, sense titubeig.

Una persona invident té limitacions, ho he de dir i no me n’amago… no puc conduir un cotxe, per exemple, però en política només es necessita ser humil, honrat i tenir ganes de fer coses per a la ciutadania. En resum, participar responsablement en la vida comunitària.

La meva condició d’invident em permet conèixer de primera mà quins són els obstacles més molestos i les barreres i lluitar per la seva eliminació per així arribar a una accessibilitat universal. I sempre he aportat un coneixement que les persones sense limitacions no poden tenir. He volgut lluitar sempre per construir i refermar el camí cap a una societat més inclusiva, on totes les veus tinguin l’oportunitat de ser escoltades, independentment de la seva capacitat visual.

He de confessar que he patit el dubte i el desacord de persones, abanderades del “diàleg i la igualtat” quan Progressistes-SDP m’ha proposat com a candidat. No cal dir quina va ser la resposta de defensa del meu partit cap aquells dubtes.

En aquestes eleccions comunals, l’equip de David Astrié m’ha obert les portes sense cap condició ni cap a priori perquè l’acompanyi en la seva candidatura. No m’ha demanat ni el meu currículum, ni les meves aspiracions… només ha dit: endavant, et vull com a candidat. En lloc de veure la meva invidència com un obstacle per al servei públic, l’ha valorat com una perspectiva única per comprendre les necessitats i desafiaments de la inclusió, l’empatia i la diversitat. En resum, el meu cap de llista ha trencat les barreres per a la participació política dels invidents.

Així, aquesta seria la primera vegada a Andorra la Vella que una candidatura ha apostat per una persona invident en una posició elegible, un exercici real d’inclusió en una llista electoral.

El camí per a mi no ha estat fàcil, he patit moltes limitacions, però mai m’he deixat plànyer per la meva ceguera. Sempre he continuat endavant amb els drets de les persones amb qualsevol mena de discapacitat.

Perquè les persones amb discapacitat no som ni més llestes ni més ximples que els altres, només tenim unes limitacions que podem esquivar gràcies a la inclusió. Volem participar en la vida activa de la societat i ho volem fer com tothom… també en política.

Els que tenim algun tipus de discapacitat no ens conformem d’estar “entretinguts”, cuidats i acompanyats. Volem ser persones autònomes com tothom, volem accedir als mateixos llocs de treball i a tenir possibilitats de participar en totes les activitats públiques com la resta… inclús les polítiques.

Jo he fet de les meves limitacions un repte per superar-les i sempre he trobat persones que m’ho han posat fàcil, perquè davant de qualsevol barrera sempre hi ha una alternativa per esquivar-la.

Soc conscient que m’he marcat un gran repte per incorporar-me en una candidatura potent. Però per la seva valentia i determinació, on la incapacitat visual no ha estat cap obstacle, m’ha omplert d’il·lusió per treballar-hi.

Compto amb els mitjans que estan al meu abast per superar les barreres de la meva ceguera: les noves tecnologies n’és un, les persones que m’estimen i em coneixen, n’és un altre… i la candidatura que m’ha inclòs per a aquestes eleccions comunals és la més exemplificadora de totes.