La política, en la seva essència, és l’eina principal a través de la qual una societat en regula les accions, en defineix els valors i busca el benestar dels seus ciutadans. Tot i això, sovint ens trobem amb un enfocament reactiu en la política, on els líders i els sistemes governamentals responen a problemes després que ja han sorgit, en lloc d’anticipar-se i prevenir-los.
A Andorra sembla que aquesta és la tònica habitual. Segurament a tothom ens ve al cap l’escassetat d’aigua a la Massana la setmana passada i les restriccions imposades pel Comú reactivament. Per aquest motiu m’agradaria destacar el perquè la política no ha de ser reactiva, sinó proactiva, i com aquesta transformació pot portar a un futur més sostenible i pròsper.
Un aspecte crucial de la política proactiva és la seva capacitat per evitar fomentar el pànic i la por a la població a causa de la presa de decisions que generalment són restrictives o coercitives. En la reactivitat, les autoritats sovint es veuen obligades a implementar mesures dràstiques com a resposta a una crisi imminent, cosa que pot generar temor, desconfiança i un alt cost econòmic i emocional.
En canvi, la proactiva cerca anticipar-se als problemes, comunicar-se de manera efectiva amb els ciutadans i construir consensos al voltant de solucions a llarg termini. No només promou la calma i la confiança en la presa de decisions governamentals, sinó que també empodera la societat a involucrar-la en el procés de planificació i preparació.
En són exemples la planificació urbana sostenible, la inversió en infraestructures resistents al canvi climàtic i la gestió eficient de recursos naturals.
La política reactiva sovint se centra a guanyar el proper cicle electoral, cosa que pot portar a decisions a curt termini i no són necessàriament beneficioses a llarg termini. Tots sabem que al desembre hi ha eleccions comunals. Una política proactiva implica la formulació i la implementació de polítiques basades en una visió a llarg termini permetent abordar problemes crònics i creant un futur més estable i pròsper.
Per exemple, en el cas dels problemes d’aigua potable a la Massana, es podrien solucionar les fuites a les canonades, crear noves infraestructures com dipòsits o preses d’aigua, revisar els grans consumidors d’aigua penalitzant l’ús indegut d’un recurs essencial i escàs, i establir la capacitat màxima d’habitants.
La crisi climàtica és un dels desafiaments més urgents que enfrontem. La política proactiva és essencial per abordar aquest problema. Adoptar polítiques que fomentin la transició a fonts d’energia renovable, la conservació de recursos naturals i la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle són fonamentals per garantir la sostenibilitat ambiental. Ignorar aquests reptes només provocarà greus i costoses conseqüències en el futur de tothom.
D’altra banda, els països que adopten un enfocament proactiu tendeixen a fomentar la innovació i la competitivitat. En invertir en investigació i desenvolupament, en educació de qualitat i en infraestructures tecnològiques es creen condicions per a un creixement econòmic sostenible. Això no només beneficia la societat en termes d’ocupació i qualitat de vida, sinó que també millora la posició del país a l’economia global.
Així mateix, la política proactiva s’enfoca al benestar social amb la implementació de polítiques per reduir la desigualtat i prevenint problemes socials per a millorar la qualitat de vida de la població.
Certament, la política proactiva no sols implica la presa de decisions per part del Govern o del Comú, sinó també la participació activa de la societat. Fomentar la participació ciutadana en la presa de decisions polítiques és essencial per garantir que les polítiques reflecteixin les necessitats i els desitjos de la població contribuint alhora a una major transparència i rendició de comptes.
Per tant, cal obrir canals de comunicació amb totes les garanties d’èxit.
