A la sessió del consell del comú d’Andorra la Vella del dia 12 de setembre es va aprovar un pressupost ‘extraordinari’ de 186.000 euros “per imprevistos” de les fonts de colors. Això ha fet que aquesta font tingui un cost ‘final’ –ja veurem– de 4.173.310 euros. Cap sorpresa, ja es veia a venir.

La loteria de Nadal premia el ‘Gordo’  amb 4.000.000 euros per sèrie, que vol dir 400.000 euros el dècim. Quants de nosaltres no hem somniat que ens toqués alguna pessigada d’aquest premi per poder tapar forats, adquirir algun piset per viure o simplement per la nostra tranquil·litat econòmica de cara als propers anys.

No dubto que l’espectacle sigui bonic. Jo no l’he pogut gaudir perquè soc invident, però el que sí poso en dubte és del retorn que aquesta inversió pugui tenir en les ciutadanes i ciutadans que vivim i treballem a Andorra.

Mentre es construïen aquelles fonts s’ha tancat el passeig del riu, hi ha hagut pols a dojo i soroll a totes hores. Aquest espectacle sí que l’he viscut. Cada vegada que es fa una obra, sigui gran o sigui petita, a Andorra la Vella, els invidents ho tenim molt magre. No reconeixem les rutes (i això que les explorem abans per poder arribar als llocs amb seguretat), ens canvien els passos de vianants per poder facilitar la circulació i la instal·lació de les maquinàries, i el soroll continu de les obres ens ensordeix greument perquè l’oïda és el sentit que tenim més aguditzat i el que ens orienta habitualment.

Ja no parlo del bastó blanc, el nostre pigall, que no reconeix la superfície i ens pot trair i portar-nos per un altre camí amb el risc de desorientar-nos perillosament. Sort de les amigues i amics que em venen a buscar quan he de fer alguna ruta que ja no reconec, perquè me l’han canviat un munt de vegades, i vetllen perquè no em desorienti.

I així portem massa temps, amb obres, obres i més obres. I quan s’acaben, resulta que les tornen a obrir, i quan les tanquen, ja no són les mateixes. I quan plou, el terra irregular fa que es converteixin en basses d’aigua perilloses no només per mi, sinó per tothom.

I ara resulta que les fonts de colors no estan acabades i hem de tornar a fer obres.

Si s’haguessin invertit els 4.173.213 euros en un altre projecte destinat a les ciutadanes i ciutadans, no em queixaria perquè la inversió en benefici de la tothom sempre és d’aplaudir, encara que requereixi sacrificis i incomoditats, però invertir aquesta quantitat de diners (que jo diria que és indecent) només per atraure turisme, ja passa de mida.

Ara el comú d’Andorra la Vella es veu abocat a promoure directament l’edifici de pisos de lloguer a preu assequible, que havia projectat fer via concessió a un privat a Santa Coloma, a la zona del Cedre. No s’ha rebut cap oferta per dur a terme aquesta obra per la tan lloada concessió publico-privada. Així doncs, l’haurà de finançar el comú. Els constructors haurien deixat clar que o bé s’apujaven els preus establerts de lloguer o no hi participarien. Segurament, tot el que no serveixi per especular i guanyar diners, no interessa.

El cost és de de 4,5 milions en xifres rodones. L’immoble hauria d’acollir una trentena d’habitatges de dues i tres habitacions a uns preus molt per sota del mercat: sobre 560 euros el pis de dues cambres, i uns 680 el de tres. Fent comptes rodons, el preu que han costat les fonts de colors.

I si s’haguessin invertit el diners que han costat (i encara no hem acabat) de les fonts de colors des d’un inici, en els habitatges?