El projecte de la normativa coneguda per Llei de la restauració de la natura de la Comissió Europea, aprovat el 12 de juliol, serà la base de l’agenda de transformació mediambiental de la Unió Europea. L’objectiu d’aquest projecte és reforçar les mesures de la lluita contra el canvi climàtic, i tal com va declarar el vicepresident de la Comissió Europea responsable de les polítiques climàtiques, el socialdemòcrata Frans Timmermans, “quan parlem del Pacte Verd, quan parlem de restauració de la natura, per una vegada no pensem en les pròximes eleccions, sinó en la pròxima generació”.

Malgrat que va ser una votació molt ajustada, l’eurocambra ha sumat els vots dels verds, els socialistes i els liberals. Tots tres han tancat files per unir-se en la defensa parlamentària d’aquest projecte de llei amb l’objectiu que el Parlament i el Consell de la UE puguin acordar la redacció definitiva d’un reglament d’aplicació directa en tots els estats de restauració de la natura abans que acabi l’any.

Aquesta votació permet iniciar negociacions amb els estats membre perquè la Comissió Europea rebi anyalment uns informes detallats sobre l’estat d’aplicació de la normativa.

Les negociacions seran llargues i complicades, i l’objectiu d’aquesta norma és rehabilitar almenys el 20% dels ecosistemes degradats d’Europa fins a l’any 2030. Es tracta de revertir el dany ambiental causat per l’activitat humana descontrolada i també pel canvi climàtic.

Pel que fa al nostre país, la construcció desorbitada està tenint un gran impacte en el medi ambient… i encara no ho hem vist tot. Tot plegat provoca la pèrdua d’hàbitats naturals, destrucció de zones verdes i fragmentació dels ecosistemes de cada parròquia. Tampoc s’ha mesurat l’erosió del sòl i la contaminació de l’aigua… per no parlar de la contaminació lumínica. Aquest impacte ambiental tindrà conseqüències a mitjà i llarg termini per la biodiversitat i la sostenibilitat del nostre país.

Estem d’acord que l’habitatge a preu assequible no sigui només un repte, sinó també una realitat. Hem de sumar esforços per fer d’Andorra un país on tothom pugui viure amb dignitat, benestar i qualitat de vida.

Necessitem un Pla Territorial General d’Andorra basat en el coneixement del territori i dels seus habitants i supeditat exclusivament a l’interès públic.

Aquest Pla Territorial ha d’anar acompanyat de mesures com ara limitar als estrangers l’adquisició a un sol habitatge, o aturar la tramitació de cap sol·licitud de llicència urbanística d’obra major de construcció, excepte per a l’habitatge assequible.

Andorra té una biodiversitat única i uns paisatges impressionants que han de ser protegits, tal com diu Timmermans, no ja per nosaltres, sinó per les generacions futures. En lloc de construir gratacels que interrompen l’harmonia visual, s’ha de fomentar l’arquitectura que s’integri harmoniosament amb l’entorn natural.

En lloc de mirar cap a edificis alts i densos, com el nou projecte Falgueró-Valley View, s’haurien de promoure tècniques de construcció sostenibles que minimitzin el consum d’energia, redueixin les emissions de CO2 i utilitzin materials ecoamigables. És essencial invertir en el desenvolupament d’infraestructures verdes i no en construcció d’edificis. Els progressistes apostem fermament pels espais públics, parcs i zones verdes que fomentin la connexió amb la natura i millorin la qualitat de vida dels residents i dels visitants.

A més gran altitud, més gran és la contaminació i més s’interfereix en el clima, fet que provoca una pitjor qualitat de l’aire. No ens adonem que s’està creant una nova geografia per a les parròquies, la qual cosa origina un clima força diferent de l’original.

Sí, encara hi som a temps, en comptes de “restaurar la natura” podem esforçar-nos a conservar-la.