La missiva es fa ressò de la situació que s’està vivint els darrers anys al país de l’Orient Mitjà, amb un moviment popular -especialment per part de les dones- exigint canvis en l’àmbit democràtic i dels drets humans i la dura repressió que està exercint el règim dels aiatol·làs, tot recordant que “els informes suggereixen que uns 750 manifestants han estat assassinats i 30.000 arrestats”.
Es lamenta que “dècades d’aparent silenci i inacció de la comunitat internacional han contribuït a alimentar una cultura d’impunitat a l’Iran”, Estat on “des de la dècada de 1980, les autoritats han executat desenes de milers de manifestants i presos polítics”.
Per això, s’afirma que “és hora de demanar comptes al lideratge de la República Islàmica de l’Iran pels seus crims” i, per això, es demana “ser solidaris amb el poble en el seu desig d’una república laica i democràtica on cap individu, independentment de la religió o el dret de naixement, tingui cap privilegi sobre els altres”.
Els líders polítics signants remarquen que “a través dels seus eslògans, el poble iranià ha deixat clar que rebutja totes les formes de dictadura, ja sigui la del xa deposat o l’actual règim teocràtic, i rebutja, per tant, qualsevol associació amb qualsevol de les dues”.
Els impulsors de la carta recorden el pla de deu punts articulat ara fa uns anys pel Consell Nacional de Resistència de l’Iran (NCRI) i s’assegura que “mereix suport” tot destacant “el seu compromís amb les eleccions lliures, la llibertat de reunió i d’expressió, l’abolició de la pena de mort, la igualtat de gènere, la separació de la religió i l’Estat, l’autonomia de les ètnies de l’Iran i un Iran no nuclear”, ja que “està en línia amb els nostres propis valors democràtics”.
Per últim, també es condemna la intromissió del règim de Teheran a altres llocs del món, des del mateix Orient Mitjà com Europa. Entres les accions que es critiquen hi ha el subministrament de drons a Rússia o els intents terroristes i ciberatacs. Per això, es vol “instar” a les nacions dels mandataris destinataris de la carta “a estar al costat del poble iranià en la seva recerca de canvi i a prendre mesures decisives contra el règim actual”. Això inclou “posar en la llista negra als Guàrdies de la Revolució Islàmica (IRGC) i considerar els funcionaris del règim com a responsables dels seus crims contra la humanitat”.
La carta està signada per cent líders d’arreu del món, entre ells Bartumeu, com a ex cap de Govern d’Andorra. També hi ha els exprimers ministres francesos Edith Cresson i Bernard Cazenaueve, els italians Mateo Prodi i Mateo Renzi o els ex presidents espanyols José María Aznar i Mariano Rajoy; el polonès Lech Walesa, el portuguès Cavaco Silva o de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker. Els quatre remitents principals de l’escrit són el president dels Estats Units, Joel Biden; els primers ministres del Canadà i del Regne Unit, Justin Trudeau i Rishi Sunak, i el president del Consell d’Europa, Charles Michel. A la vegada, s’ha ajuntat còpia als líders dels 27 Estats membres de la UE.
