Escaldes-Engordany, la parròquia de l’aigua termal i el relax, va protagonitzar ahir un dels debats més intensos i excitants del que portem de campanya. Un debat a tres, que en la majoria de moments de la nit, però, es va convertir en una batalla entre dos. “Em sento una mica ignorat”, admetia fins i tot el candidat de Concòrdia, Ramon Tena, mentre la cap de llista de Demòcrates + Acció, Trini Marín, i el candidat de PS SDP+, David Pérez, s’enredaven en un anar i venir de retrets en matèria sanitària. Ser el nouvingut mai és fàcil, i encara menys quan els teus adversaris acumulen anys de batussa política.
Tena va ser el primer a intervenir, per obra i gràcia del sorteig previ, i malgrat començar amb un to conciliador i positiu, deixant clar que la formació vol posar “el benestar al centre”, el seu guant no el va recollir ningú. Marín va voler treure pit de la gestió de la crisi sanitària i d’unes “finances públiques molt sanejades” que han permès “estar al costat de les empreses i la ciutadania” amb una llarga llista d’ajudes i 300 milions invertits. Però a la primera de canvi ja es va veure que li tocaria ser l’ase dels cops, la diana on anaven a parar tots els dards contra la gestió del Govern Espot. Perquè segons Pérez, “el model Espot ens ha portat a una situació pitjor”. Primer avís de l’escenari catastrofista que pintaria durant tota la nit.
Tena va voler introduir el tema de l’acord d’associació amb la UE, amb tot els neguits que assegura que han recollit, i va fer la pregunta del milió a Marín: “tenen intenció de fer estudis d’impacte?”. Insegura i dubtosa va intentar defensar el posicionament governamental, que els estudis econòmics es faran més endavant. Resposta incorrecta per evitar l’embat de Tena, que li va qüestionar el plantejament advertint-li que “és una actitud que no genera massa confiança”.
I Pérez al seu aire, com si l’acord d’associació no anés amb ell, ni tan sols el va mencionar, per seguir burxant en la “precarietat” i fins i tot recordar l’episodi “dels peruans”, és a dir, de les irregularitats en les subcontractacions. Tena, defugint “la demagògia, perquè no tot és culpa del Govern”, sí que va lamentar els discursos “triomfalistes” i va demanar més empatia cap aquells que ho passen malament.
Arribats al bloc social, més dosi de “tremendisme” i escenari catastrofista per part de Pérez, amb l’habitatge i el poder adquisitiu com a protagonistes. Les torres van començar a aparèixer com a motiu de preus disparats a la parròquia i com a mostra d’uns “inversors especuladors”. La demòcrata va recordar els programes d’ajudes del Govern així com els projectes per construir pisos a preus assequibles. “Celebro que després de 12 anys s’adonin del problema, ja era hora”, li va etzibar el socialdemòcrata. I Tena va intentar burxar en una de les propostes estrella de la coalició PS SDP+: els “5.000 pisos que volen fer amb 80 milions”. A Concòrdia no li sortien els números, amb pisos a 16.000 euros la unitat. “No sé si han parlat gaire amb promotors”, es demanava, mentre que Pérez es feia totalment l’orni i va decidir destacar l’aposta per despenalitzar l’avortament.
L’anunci d’ampliació de l’hospital fet per Trini Marín va permetre a David Pérez comparar-la amb Isabel Díaz-Ayuso i el seu “hospital buit”, tot demanant que abans d’ampliar espais es doti el sistema dels professionals que fan falta. Tena va reclamar també més recursos per a l’atenció en salut mental i va preguntar d’on sortiran els 200 milions que Demòcrates preveu invertir segons el seu programa electoral.
Finalment, torn per al bloc parroquial. Que si la part alta, que si el petit comerç, però David Pérez va tornar a demostrar que va anar al debat amb els deures fets i els rivals clars. Dards enverinats cap a la seva excompanya de files, Rosa Gili, pels bonrollisme mostrat en plena campanya amb Espot, i també cap a Cèlia Vendrell quan Marín li recordava que la modificació del pla d’urbanisme del 2018 es va aprovar per unanimitat. “Aquesta persona ja no milita al meu partit i segurament votarà al senyor Tena, per tant, les explicacions les hi pot demanar a ell”, va deixar anar contundent.
Parlant de la parròquia i del pla d’urbanisme, defensant les torres, va ser un dels moments en què es va veure una Marín més distesa i segura. Però potser ja era una mica massa tard per intentar sortir victoriosa del debat. Ahir, el desgast del Govern el va haver de pagar ella.
