L’educació és un factor fonamental per al progrés dels individus i pel benestar social. És un dret fonamental de les persones que els poders públics han de garantir. Però no n’hi ha prou de reconèixer aquest dret perquè es faci efectiu.

L’aliança socialdemòcrata (PS-SDP +) vol garantir una educació per a tothom i per a totes les edats, perquè sabem que des de l’educació es poden combatre les desigualtats socials, i des de l’educació de qualitat, eficient i sostenible, podem gaudir d’una generació de persones ben preparades que puguin fer de la seva societat ciutadanes i ciutadans plens i feliços.

No hi ha edat fixada per accedir a l’educació, i per això la nostra proposta és l’escolarització des dels 0 anys fins l’accés a la formació al llarg de la vida. Però aquest projecte educatiu no funciona tot sol, ha de estar ben organitzat i ha de ser un projecte pedagògic compartit, consensuat i aplicable en totes les institucions que s’hi dediquen.

A través dels projectes educatius també s’impulsarà la conciliació familiar. D’aquesta manera s’ha de promoure la jornada intensiva a segona ensenyança, batxillerat i formació professional, limitant l’horari lectiu, i aconseguir limitar l’horari de sortida de les activitats extraescolars, avançant l’horari d’inici a les 17.30 h. Aquesta proposta ha d’anar acompanyada de mesures de flexibilització i/o reducció de la jornada laboral dels progenitors per afavorir l’atenció dels menors.

Per ser solidaris hem de procurar l’accés de tots els infants a les activitats esportives i culturals extraescolars i evitar que es produeixi una escletxa econòmica, analitzant des de la seva gratuïtat fins a primera ensenyança i avaluant els casos que es puguin presentar en la segona ensenyança.

Esdevé urgent impulsar un pla nacional d’avaluació del nostre sistema educatiu, del PERMSEA, que permeti identificar els seus punts forts i les seves febleses, copsar l’impacte de la seva implementació en termes de resultats d’aprenentatge i introduir tots aquells mecanismes de millora que calguin.

I també estarem pendents perquè ningú es quedi enrere, possibilitant un acompanyament educatiu o suport escolar per aquells alumnes que no gaudeixen de l’ajuda de les seves famílies per raó de competència lingüística o cultural. Aquest aspecte afavorirà la integració, i previndrà futurs problemes d’exclusió social.

Perquè cap alumne es quedi enrere i pugui gaudir de les mateixes condicions per poder tenir èxit en el seu recorregut educatiu, és necessari crear sales d’estudi a totes les parròquies, per tal de facilitar als estudiants de nivell postobligatori i universitari les condicions i els equipaments que afavoreixin el seu aprenentatge.

Davant dels problemes, cada vegada més greus, de salut mental, hem de fer tot el possible per planificar accions que previnguin les addiccions en les fases primàries i/o en la cura de la salut mental. Per això oferirem un projecte pedagògic d’escola terapèutica per tal de donar resposta a les necessitats formatives especials d’infants i adolescents que pateixen problemes de salut mental o que estan en un procés de patiment i que necessiten l’educació com a via de cura.

La igualtat i la solidaritat són dos valors que han d’estar presents en el món educatiu i s’ha d’impulsar qualsevol iniciativa per possibilitar la perspectiva de gènere, premiant aquells projectes que tinguin com a objectiu la conscienciació en valors comuns i necessaris des del món educatiu.

Tot plegat no es pot portar a terme si no tenim en compte el paper del docent i de la comunitat educativa. Per això des de l’aliança socialdemòcrata creiem que s’ha de valorar la tasca de l’ensenyant tal i com es mereix i s’ha d’analitzar i revisar les graelles del personal i considerar-los com l’autèntic motor de l’educació.

El docent necessita eines i equipaments necessaris per dur a terme la seva tasca educativa en les millors condicions, ja que requereix estar totalment actualitzat en les innovacions i, per tant, adaptar-se al més ràpidament possible per fer la seva tasca amb la qualitat que després revertirà en els alumnes.

Perquè el docent pugui realitzar aquesta tasca, no només hem de tenir en compte accions pedagògiques, sinó també procurant la seva seguretat laboral. És imprescindible reduir la proporció existent de personal eventual al Cos Especial d’Educació, intentant arribar a un màxim del 15%, i fer-ho de tal manera que es pugui consolidar la seva plaça progressivament, respectar els períodes de descans establerts oficialment al calendari de vacances escolars i la desconnexió digital.

No podem deixar que els joves entre 16 i 25 anys que, per motius diversos, quedin fora dels circuits educatius, sense formació ni feina. Per això ens hem de plantejar seriosament la creació de les “escoles de noves oportunitats”, i donar-los una via de formació per poder accedir després al món laboral o bé continuar amb la seva formació posterior.

En aquest aspecte, és imprescindible la col·laboració amb el Departament d’Ocupació, per poder acompanyar els joves a buscar oportunitats al mercat de treball per a l’exercici professional, procurant incentivar la contractació de persones que tinguin títols oficials de formació professional o l’acreditació d’un procés d’avaluació i validació de l’aprenentatge basat en l’experiència, així com persones que estiguin disposades a formar-se mentre treballen.

La diversitat social a Andorra és més que rellevant. No només es tracta de respondre a les necessitats d’un sol segment de població que necessita com a element fonamental la lectoescriptura, sinó també oferir la possibilitat d’avançar en els seus estudis, sigui obtenint el graduat escolar, l’accés a la universitat per a persones més grans de 25 anys o la millora en l’aprenentatge de diverses llengües (català, castellà, anglès i francès), i dotar també d’eines essencials tant per al desenvolupament personal com per al laboral.

I finalment, s’ha de poder aprendre més enllà de l’escolarització formal i fomentar la formació al llarg de la vida amb una oferta ajustada a les necessitats del país, coordinant l’oferta formativa adreçada a la gent gran que organitzen els comuns, la universitat i altres entitats.