Benvolguts senyors demòcrates; primer de tot els hi vull transmetre la més sincera enhorabona per haver-ho aconseguit. Ja tenen el seu titular en plena campanya electoral: “La CASS cobrirà les visites al psicòleg”.
En segon lloc, expressar la meva satisfacció com a psicòloga, ciutadana i persona preocupada pel benestar de les persones que viuen i conviuen al nostre país. Per fi tothom tindrà accés als professionals de la salut mental, un dret que sovint els hi ha estat negat a aquelles persones que tot i necessitar-ho havien de triar entre l’accés a una atenció sanitària de qualitat mitjançant el pagament dels honoraris del psicòleg privat o les llargues esperes per ser atesos a l’àrea de Salut Mental de l’hospital.
I quan parlo de qualitat no em refereixo a una mala praxis per part dels professionals del SAAS, que considero excel·lents professionals, sinó a la manca de recursos humans per poder atendre als pacients, que s’ha traduït en intervencions terapèutiques inadequades, havent d’esperar fins a dos mesos per a poder fer un seguiment del seu problema.
Us imagineu patir una fractura i que el traumatòleg us visités, us informés que requeriu d’una intervenció quirúrgica urgent, però que fins al cap de dos mesos no us pogués tornar a visitar per a fer-vos les proves corresponents? Doncs això és el que han hagut de patir els pacients amb una fractura oberta del seu benestar mental. Anys esperant una solució que mai arribava… no hi havia cap urgència…
Els psicòlegs fa molts anys que lluiten per poder estar convencionats a la CASS. Els darrers mesos el col·lectiu de psicòlegs ha participat en nombroses reunions en les quals la resposta ha estat sempre un no a les seves peticions, amb limitacions a les patologies a cobrir o els honoraris a cobrar, entre altres. Casualment aquestes converses han estat desbloquejades de forma sobtada en plena campanya electoral.
I la meva pregunta és… aquells arguments amb els quals es defensava que no era possible acceptar les peticions dels psicòlegs han deixat de tenir validesa? De sobte, ja es poden pagar uns honoraris que fa un mes eren impensables? I si és així, perquè s’ha trigat anys en aprovar un servei del tot necessari per la població?. I els altres professionals sanitaris que han quedat fora de les negociacions com els nutricionistes, podòlegs, fisioterapeutes… què passa amb ells? No mereixen també que es valori la seva especialització? O el seu titular potser donaria menys vots i no s’ho valen?
Com deia al principi, senyors demòcrates, els felicito per haver aconseguit la seva portada a la premsa del país, però no ens enganyem, queda molta feina per a fer si es vol assegurar la qualitat assistencial i això no s’ha tingut en compte, però potser creuen que no cal capficar-se per detalls “insignificants…”.
Que el psicòleg no pugui ser el seu propi derivador i precisi del metge referent, desconeixedor de la especialitat i de l’evolució clínica, per poder continuar atenent als seus pacients no cal explicar-ho. Que el màxim de sessions anuals sigui d’un total de 15 independentment de si el pacient en necessita més, això és una minúcia… Que el psicòleg privat sigui considerat un rehabilitador, en lloc d’un facultatiu, com els seus companys del SAAS no té cap importància. Que després de mesos i mesos de negociacions infructuoses aquests dimecres es faci una reunió de caràcter urgent en la qual de forma sobtada s’accepten els mínims sol·licitats per obtenir l’aprovació des del col·lectiu de psicòlegs és només una casualitat…
Si el criteri per aprovar un assumpte de vital importància com és la salut mental dels ciutadans d’Andorra és aconseguir arreplegar uns quants vots, quina confiança ens queda de cara a altres necessitats del país en cas de que vostès tornin a governar? Bé, sempre ens quedaria la propera campanya electoral per desbloquejar més assumptes de vital importància com ha estat la inclusió dels psicòlegs a la cartera de serveis. Confiança o desconfiança? Que el poble decideixi.
