Recentment el president d’ASSANDCA mostrava la seva indignació en assabentar-se que el cap de Govern en funcions descartava de forma definitiva la possibilitat d’incloure una unitat de radioteràpia a l’hospital del país. Així “tancava” unilateralment el senyor Espot, de manera prepotent, el debat sobre una possible unitat de radioteràpia.

Fa mesos que deixem en evidència les promeses de Demòcrates. Sembla que se les emporta el vent, o queden en un calaix, que deu estar ple de gom a gom. No ens ha de sorprendre. Una més.

El que havia començat en un principi com un compromís, manifestat per un anterior Govern, del mateix color que l’actualment en funcions, o sigui taronja, havia rebaixat la seva expectativa, per passar a ser una promesa, en temps electoral, campanya de 2019. Ara, el tema es considera “tancat”, i segons es pot llegir a la notícia, el “conveni marc en l’àmbit sanitari que es té amb Catalunya s’ha de tirar endavant perquè pot ser molt beneficiós econòmicament i per una millor explotació de l’hospital”.

No és d’estranyar que el president d’ASSANDCA s’indigni amb el fet que es doni per tancat aquest debat, abans de la publicació de l’estudi que s’havia encarregat.

La salut no és un tema que es pugui xifrar econòmicament. Som, o hauríem de ser, un estat social, on tinguéssim garantida l’assistència per part de l’Estat. Així ens ho diu la nostra Constitució, que en el Capítol V Dels drets i principis econòmics, socials i culturals, diu en l’article 30: “Es reconeix el dret a la protecció de la salut i a rebre prestacions per atendre altres necessitats personals. Amb aquestes finalitats, l’Estat garantirà un sistema de Seguretat Social.”

Sembla que, segons el punt de vista del candidat Xavier Espot i del govern en funcions, aquestes garanties passen per fer desplaçar els malalts de càncer més dos-cents quilòmetres per poder fer les seves sessions de radiologia; i quan acaben, després de rebre un tractament força agressiu, tornar a fer altres dos-cents quilòmetres de tornada a casa. És més, Xavier Espot descarrega la responsabilitat d’aquests malalts sobre els taxistes, que fan aquesta ruta; uns malalts que, en moltes ocasions, tenen dificultats per poder caminar, que es poden marejar o trobar-se malament.

Mireu, aquesta malaltia, com moltes altres, és molt democràtica. No entén del que tenim al compte corrent o què fem a la vida. Ens pot passar a qualsevol de nosaltres. Haver de fer el ‘via crucis’ al que estan sotmesos els malalts que han de rebre tractament de radioteràpia és injust i innecessari. No es tracta que l’acord amb la sanitat catalana sigui bo o favorable econòmicament. Estem parlant de persones, que senten i pateixen, estan cansats, es troben malament; que poden ser amics, pares, mares o fills, i el que volem per ells i per nosaltres mateixos és que el pas per aquesta malaltia no suposi un greuge. Ara sí ho és.

Els candidats de PS-SDP alcem la veu perquè es torni a posar damunt de la taula aquesta qüestió. Els nostres malalts necessiten que es respecti la Constitució i els seus drets. Uns malalts que els responsables de DA menystenen fent anar amunt i avall.

Mentrestant, aquest govern en funcions de DA i Liberals diu que la inversió en l’heliport de la Caubella sí que és d’interès, més encara, d’interès nacional! Amb tots els números que s’han pogut veure publicats, en tindríem per una unitat de radioteràpia a l’hospital. Sembla que interessa més l’especulació que la salut.

Falta humanitat i sobra abús de poder.