Amb el desviament de Sant Julià, tornem a la casella de sortida

Autor: JOSEP ROIG
Font: ALTAVEU
Publicat el: 17 de Març de 2023

Ara fa exactament 12 anys, l’any 2011, l’excap de Govern i expresident del Partit Liberal d’Andorra, Albert Pintat, manifestava en una entrevista que “Prioritzar la construcció del túnel de les Dos Valires respecte del desviament de Sant Julià va ser un gran error”. I atribuïa a “interessos de polítics liberals de les valls centrals” el fet que es prioritzés la construcció del túnel que uneix les parròquies d’Encamp i la Massana per davant de la variant laurediana.

Aquests “interessos polítics” a què es referia Pintat van poder-se materialitzar gràcies a la complicitat del vot favorable de consellers que la legislatura 2005-2009 militaven al grup parlamentari liberal com Conxita Marsol, avui candidata per DA a les eleccions generals del proper mes d’abril. En aquella entrevista, Pintat hi afegia que els 200 milions de deute generats per la construcció del túnel dels Dos Valires “ens han desequilibrat a tots” i “ara paguem la factura d’una obra dificilíssima”, que ell mateix va acceptar.

Aquella hemorràgia econòmica a l’artèria financera del nostre petit Estat, va ser un dels motius principals pels quals el desviament de Sant Julià va néixer castrat d’un tram vital, el que havia d’unir la boca sud del túnel de la Tàpia amb el nou vial, fins al pont de Fontaneda.

Dissortadament, 12 anys més tard, el vial continua castrat per la manca de voluntat del Govern de DA i dels seus socis liberals. I insinuar –com ho va fer el Ministre d’Ordenament Territorial el 2019– que la desviació de l’antic Càmping Huguet corresponia, si fa o no fa, a l’anhelada desviació del trànsit de Sant Julià de Lòria va ser menystenir la intel·ligència de la gent d’Andorra i Sant Julià. I avui, al 2023, la nostra intel·ligència es torna a menystenir quan la coalició parlamentària de la majoria destina al vial, en el pressupost d’enguany, la pírrica i insultant quantitat de 25.000 euros, segons ells, per fer un estudi de possibilitats com a alternativa a l’execució de la fase 2 de la desviació.

Davant d’aquest nou greuge cap a la nostra parròquia, el proppassat 9 de gener, el cònsol lauredià, Josep Majoral, responia dient que 25.000 euros és “una partida de diners simbòlics que no serveix per a res, ni tan sols per contractar els serveis d’un bon gabinet d’enginyers per fer un estudi per a un projecte particular”. Majoral afegia que hi veu una cortina de fum per dissimular que el projecte està estancat i “sense cap intenció de fer-hi res més”, perquè “queda la part més important i cada any en el pressupost hi destinen una petita quantitat de diners. Res, per quedar bé, o fer-ho veure, perquè tenim clar que no hi ha cap intenció d’acabar aquest projecte, que és important a nivell de país”. Jo mateix ho hagués pogut dir més fort, però no pas més clar.

Ara bé, convé recordar que el pressupost per a aquest any ja preveu partides plurianuals per inversió d’un total de 19,2 milions d’euros per tirar endavant el desviament de la Massana. És a dir, que hi ha diners per altres obres –a les quals no ens hi oposem pas– però la desviació de Sant Julià torna a quedar al fons del calaix del ministre d’Ordenament territorial.

Sembla ser que l’estudi que es va fer amb l’objectiu de conèixer la viabilitat del projecte massanenc apuntava que era més necessari que no pas el de Sant Julià. Un cop més, tornem a la casella de sortida, perquè els “interessos de polítics liberals de les valls del nord” –a què Albert Pintat es referia el 2011– semblen tornar a imposar-se en el darrer tram de legislatura al Consell General pel que fa a infraestructures.

I tornar a la casella de sortida vol dir continuar condemnant Sant Julià a un complicat i indigest nus de comunicacions al centre de la vila que genera exasperació i indignació quan es congestiona la circulació d’entrada i de sortida del país –especialment, l’avinguda Francesc Cairat– durant les hores punta, o quan els visitants tornen de passar el cap de setmana al país.

El desenllaç inacabat del desviament i els 25.000 euros “anecdòtics” que la gent de DA més Liberals han destinat enguany a la “finalització” del projecte, posen en evidència la seva nul·la voluntat per solucionar els problemes de circulació que pateix l’entrada sud del país i, per tant, la nostra parròquia.

I és que atendre els interessos d’uns quants va sempre en detriment dels interessos de la majoria. Al final, el lucre d’aquells a què es referia Albert Pintat l’haurem de pagar entre tots de la nostra butxaca, amb menys qualitat de vida i unes cues que ens resten qualsevol atractiu turístic. Tot emulant l’Oriol Ribas, em demano si “encara hi som a temps, a Sant Julià, a Andorra”…

marian sanchiz