El Dia Internacional de la Dona és una data clau per a la lluita feminista i la reivindicació dels drets de les dones, i té com a objectiu visibilitzar les desigualtats que encara patim les dones en el món laboral. És un dia per a recordar la història de les dones que han lluitat i lluiten per la igualtat de drets i oportunitats laborals, i per a continuar treballant per aconseguir una societat més justa i igualitària.

Encara avui en dia, les dones continuem sent víctimes de discriminació en el món laboral. Segons dades de l’Organització Internacional del Treball (OIT), les dones guanyem un 23% menys que els homes en tot el món, i només el 50% de les dones en edat de treballar tenim un treball remunerat, enfront del 76% dels homes. A més, les dones també som les que més patim la precarietat laboral, amb contractes temporals i jornades parcials que no ens permeten conciliar la vida laboral i familiar o la negativa a contractar dones en edat fèrtil o que estan embarassades.

La discriminació salarial té greus repercussions per a la vida de les dones com ara en pensions més baixes i una major vulnerabilitat a la pobresa en la vellesa. També afecta la representació de les dones en llocs de decisió, tant en el món empresarial com en la política. Actualment, només un 25% dels parlamentaris del món són dones, i només ocupen el 30% dels llocs directius de les empreses.

Això no només afecta el benestar econòmic de les dones, sinó que també té un impacte en la seva autoestima i confiança en el camp laboral. A Andorra la situació no és gens encoratjadora, el darrer estudi sobre la incidència de la Covid-19 en l’economia subratlla que la pandèmia ha provocat un augment de la breta salarial entre homes i dones que es tradueix en un 26,67%.

Les polítiques públiques han de contribuir a la igualtat de gènere en el món laboral amb la promoció de la igualtat salarial, la regulació dels horaris laborals per a fomentar la conciliació familiar i laboral, i la promoció de l’accés de les dones a llocs de decisió en les empreses i en la política.

Malgrat els avenços en matèria d’igualtat de gènere, encara queda molta feina per garantir que les dones tinguem les mateixes oportunitats i drets que els homes en el món laboral.

Les dones representem una proporció molt significativa de la població activa, però moltes vegades no estem prou representades en llocs de decisió, cosa que limita la nostra capacitat per influir en les polítiques laborals i socials que afecten les nostres vides.

A casa nostra resta encara molt treball per fer, la Llei 6/2022, del 31 de març, per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes, és un primer pas però s’hi troben mancances per permetre que la igualtat sigui efectiva realment: qüestions com les quotes als cossos especials o fixar l’obligatorietat que en certs òrgans de direcció dels col·legis professionals hi hagi d’haver paritat. En qüestions com la bretxa salarial i la conciliació de la vida laboral i familiar, s’ha optat per recomanacions i no per obligacions. Com tampoc s’ha avançat quant a drets sexuals i reproductius.

Finalment, la violència masclista en el lloc de treball és un problema real que afecta moltes dones. Aquesta violència inclou assetjament sexual, discriminació de gènere i altres formes de violència que poden tenir un impacte devastador en la salut física i emocional de les dones. Una violència que s’exerceix en totes les societats sense importar la classe social, el nivell econòmic o la cultura, i que té origen en les relacions de poder desiguals entre homes i dones, i constitueix una violació dels drets humans i de les llibertats fonamentals.

Les dones contribuïm al desenvolupament de la humanitat sense que el nostre treball sigui reconegut. L’economia, sense importar l’adjectiu que la qualifiqui, es basa àmpliament en el nostre treball, remunerat o no, visible o invisible. La lluita per la igualtat de gènere és una tasca de totes i tots, i aquesta data ens recorda que és necessari seguir treballant en aquesta direcció per aconseguir una societat més justa i igualitària per a tothom.

El camí, que no és ràpid ni fàcil, ens motiva per continuar amb la lluita, perquè la dona d’Andorra i les filles d’Andorra puguin gaudir de més justícia.