El dia 17 d’octubre de 2022 escrivia en aquesta Finestra en relació a l’aparició dels nous TPV de pagament. L’Associació de Bancs Andorrans, rebatejada amb el nom AndorranBanking (contravenint la normativa sobre la llengua oficial), afirmava que aproparia els comerços del Principat a la tecnologia més actualitzada, global i moderna en l’àmbit dels pagaments. Uns datàfons de línia atractiva, de disseny innovador, d’alta tecnologia… I creadors d’una bretxa digital en sectors de la ciutadania.

Cinc mesos després les persones amb discapacitats i la gent gran continuem amb el mateix problema, però amb més angoixa, doncs tenim clar que amb el sistema del desgast que ens tenen acostumats, ens volen sempre muts.

Soc un jove invident, però no soc mut i no penso callar. Insistiré fins deixar-me els dits escrivint articles en tribunes d’opinió defensant els meus drets i els drets de totes les persones que estan en situacions semblants a la meva.

Torno a repetir el que vaig dir, i a veure si així, amb més insistència, algú ens escolta “Entenem com a bretxa digital quan l’accés a les noves tecnologies queda diferenciat segons les característiques de l’individu que en fa ús. Normalment, aquesta bretxa es crea a causa de canvis generacionals, o la gent amb més edat queda fora per la manca de comprensió, o segons el sector social, o en els més baixos, no tenen recursos econòmics per adquirir els dispositius de les noves tecnologies.”

Estan vulnerant els meus drets en relació a les meves dades doncs el meu codi personal és meu, i ara he de donar accés a altres persones que l’introdueixin quan realitzo una operació amb aquests TPV. No he vist enlloc que l’Agència de protecció de dades s’hagi manifestat en relació a aquest tema, que és de la seva responsabilitat.

Una pantalla digital, que deu ser molt bonica, cosa que jo no puc valorar perquè simplement no la veig, em deixa sense cap possibilitat com a persona invident de poder accedir a fer una lectura tàctil.

Vaig dir i avui ho repeteixo amb les mateixes paraules. “Una pantalla digital que aïlla totalment a un sector de la població de poder accedir als productes per poder sobreviure si no és assistida. Una pantalla digital que, al cap i a la fi, ens ha fet retrocedir tristament als temps en què una persona invident no podia anar sol pel carrer sense ajuda.”

Les coses no milloren. Empitjoren. A Andorra la Vella, la meva parròquia, el Comú ha instal·lat una pantalla digital a la porta de Casa Comuna perquè la ciutadania pugui verificar si està inscrita al cens electoral. Allí també, si vull saber si hi figuro inscrit al cens electoral, m’he de fer assistir perquè no hi ha cap dispositiu pels invidents.

Doncs, mirin, jo no soc un assistit. Només soc invident, però no em considero un assistit. I estem cansats de lluitar contra massa bretxes i ara, que apareix la digital, ningú fa res per superar-la o facilitar l’accés a un sector de la població com la discapacitada, i la gent gran.

Per definició la tecnologia no és altra cosa que el conjunt de coneixements i habilitats que tenen com a objectiu facilitar la solució de problemes de la societat. Per a tot el conjunt de la societat, i jo en formo part.

Els que manen no donen solució als problemes, els anestesien i s’acaben enquistant. I no hem d’oblidar que potencialment totes i tots som persones que podem patir alguna discapacitat, i que algun dia també ens farem grans.