Dijous passat, juntament amb el president del Partit Socialdemòcrata, Pere López, vam anunciar que havíem establert una aliança socialdemòcrata amb la voluntat de fer avançar conjuntament el progrés econòmic i social d’Andorra (BonDia, divendres 27 de gener, pàg. (3 i 4). Aquesta aliança es concretarà en la presentació d’una candidatura nacional conjunta i unes candidatures territorials també conjuntes en les pròximes eleccions generals.

Fa molts mesos que des d’aquesta tribuna he estat defensant tossudament la necessitat d’un gran acord polític de país.

Un acord que permeti sumar esforços i voluntats per encarar els reptes que haurà de gestionar Andorra durant la pròxima legislatura.

N’hi ha tres de cabdals, al meu entendre:
–La negociació d’un bon acord d’associació amb la Unió Europea.
–La contenció i reducció de l’endeutament públic.
–I la reparació de la fractura social.

Són tres qüestions que requereixen un treball compartit per una gran majoria. Un treball que hauria de concretar-se en un acord polític nacional. Un acord com el que vam aconseguir els anys 1992 i 1993 amb el procés constituent.

Els progressistes estem convençuts que per créixer cal sumar i no pas restar.

L’aliança socialdemòcrata no és tancada ni excloent. Ben al contrari, és una aliança d’obertura.

Sabem on volem anar: cap al futur d’un país modern, sincer, clarament orientat al progrés econòmic i social.

La nostra ferma voluntat és aturar la preocupant situació del que sembla una batalla de tots contra tots.

Partits contra partits, institucions contra institucions, coalicions barallades. Ningú s’entén i tothom fa el possible per instal·lar-se en una baralla permanent. La societat s’ho mira i, a vegades, sembla que la preocupació deixa pas a la indiferència.

Tothom està d’acord que la culpa és de l’altre. Ningú es pregunta sobre la pròpia responsabilitat. Tot el que no es fa o no es diu o no s’encarrila o no s’assumeix és perquè algú s’hi nega o no ho vol o ho boicoteja.

Si després de les eleccions generals de la primavera es torna a reconduir un govern de DA els problemes seguiran vius i cada dia més aparatosos, més angoixoses les seves conseqüències. I, per tant, centrifugar la responsabilitat de tot plegat a l’adversari és massa fàcil. Europa en té la culpa, o els d’aquí o els d’allí, però sempre lluny de DA.

Doncs prou! Hi ha la possibilitat d’assumir la responsabilitat de prendre decisions i arribar a acords. Cal canviar l’orientació de la política de relacions econòmiques exteriors i d’embrancament amb la Unió Europea. Aquesta és una qüestió d’Estat que no pot ser patrimoni del partit del Govern.

Cal un consens intern (polític i tècnic) sobre els objectius i estratègies, més enllà dels desitjos retòrics sense traducció en actes polítics.

Deixar passar el temps i lamentar la manca de lideratge i de consens en qüestions fonamentals empetiteix el país.

Amb aquesta voluntat l’Aliança socialdemòcrata es defineix en base a tres fonaments:
1. Una aliança de forces progressistes a favor d’Andorra per créixer i fer-se forts com a alternativa de Govern.
2. Una aliança coherent, creïble i de sentit comú.
3. Una aliança transversal, que va més enllà de les eleccions.

Els progressistes veiem astorats la pèrdua de noció de límits, que fa confondre l’interès general amb l’interès de partit. Hi ha una tendència gairebé espontània a exercir el poder d’una manera patrimonial, com si qui  mana fos propietari de l’Estat.

Anar determinat i convençut per la línia recta incapacita per derrapar en els revolts que vindran.

Per això nosaltres, que fa mesos que treballem reflexionant sobre les dificultats presents, anem endavant.