Ens sobtà llegir aquesta notícia: El Govern ha acordat allargar la concessió administrativa del túnel d’Envalira a l’empresa explotadora vuit anys més per «restablir l’equilibri economicofinancer a causa de l’impacte de la pandèmia de la covid-19», segons ha informat el ministre de Turisme i Telecomunicacions, Jordi Torres.

Hom demana qui hi ha darrere aquesta empresa, i com pot ser que un any de pandèmia el compensin amb una ampliació de més de vuit anys. Moltes empreses han patit per la pandèmia, algunes han demanat préstecs que han de retornar i altres s’han rascat la butxaca per no endeutar-se. Els contractes de lloguer dels locals de negocis no els hi ampliaran pas vuit anys més.

El Govern no ha fet una anàlisi acurada del perquè aquest túnel d’Envalira no és atractiu per als conductors? Han fet la feina de fer-hi una passejada? Passejada cara i fosca. El preu del peatge no és competitiu, al contrari: és car. El túnel està fosc i molt envellit pel poc manteniment. Tenir una concessió no només és posar la mà per guanyar, també s’ha de fer inversió en manteniment. El Govern, hauria de ser més exigent amb les concessions que atorga i fer-ne un seguiment molt més acurat. Potser així la qualitat per als usuaris milloraria i després no caldria regalar anys de concessió.

El ministre Torres va estar, a parer nostre, ben poc convincent justificant aquests anys de més que regalen a aquesta empresa. Entenem, però que tenia un paper complicat: intentar donar justificació al que no la té. Andorra som tots, i tots mereixem les mateixes oportunitats. Així ho entenem i defensem els Progressistes. Però estem esgotats dels 12 anys de mandats de DA, on s’ha fet el contrari. Les dues Andorres: uns van a tota velocitat i altres es veuen obligats a no poder continuar.

Vuit anys de concessió a dit per compensar un any de pèrdues és un despropòsit. És de traca. Més encara quan no han esperat ni a final d’any per fer un augment abusiu de les tarifes del peatge. Fora hora de rescatar la concessió d’aquest túnel, per fer-li una bona rentada de cara i posada a punt, que molta falta li fa, i deixar de discriminar al Pas de la Casa: fent-lo gratuït com ho són tots els túnels del país. No oblidem que el poble del Pas de la Casa és un motor important per l’economia del país.

És imprescindible, per l’Andorra del segle XXI, que les nostres institucions inspirin confiança i esdevinguin una ajuda real per als ciutadans en el seu dia a dia. Els habitants i treballadors del Pas de la Casa ho agrairien. La transparència a tots els nivells ha de ser l’eina més important per a l’eliminació de conductes impròpies i per la recuperació de la confiança en les institucions per part de la ciutadania, una renovació d’una concessió per vuit anys no es pot fer d’aquesta manera. El funcionament de l’Estat no pot ser un llast per l’economia i la ciutadania.

Els serveis necessaris que demanen els ciutadans s’han de donar amb una gestió rigorosa, transparent, eficaç i eficient, seguint procediments públics i transparents. Els Progressistes sempre hem proposat, i així ho continuarem fent, que cal limitar i recuperar les concessions administratives quan això sigui possible. S’han d’evitar les privatitzacions i externalitzacions de serveis que poden ser assumits plenament per l’Administració en l’actualitat.

Limitar les adjudicacions públiques internacionals i establir una quota de concursos públics reservats a les micros, petites i mitjanes empreses andorranes esdevé una necessitat urgent.