Josep Maria Beal
Ja tenim tots els candidats en llista! Els que, per una raó o altra, pretenen arribar a ser els nostres representants -o sigui, Molt Il·lustres Consellers Generals de les Valls- ja s’han posat a disposició de la resta de ciutadans i ara sols falta que ens expliquin el que volen fer si surten elegits.
Bé, que ens expliquin el que volen fer o, com passa sovint, el que els convé explicar-nos per intentar guanyar les eleccions i que poc saben si ho podran fer o no! I és que, com que els electors rarament demanem responsabilitats als elegits sobre el que havien promès de fer i després no han fet, a molts no els sembla que els compromisos que es prenen durant la campanya siguin importants i s’hagin de respectar. I ho haurien de ser!
Bé, doncs, ja hi som! A partir d’ara la responsabilitat la tenim els electors i jo penso que, per no equivocarnos, ens hauríem de fer algunes preguntes bàsiques.
Al darrer escrit jo parlava de la mediocritat dels candidats que, a tot arreu del món, es presenten a eleccions i, vistes algunes de les llistes, la primera pregunta que ens hauríem de fer és: les persones que es presenten -tot i que s’hagi de respectar tothom- tenen les qualitats mínimes per ser realment Molt Il·lustres Consellers Generals i representants d’aquest país?
La resposta hauria de contribuir a fer, des d’un bon principi, una primera tria!
I altres preguntes que afecten encara més la nostra vida de cada dia podrien ser: són tots els candidats capaços de dur a terme accions que resolguin els nostres problemes i fer-ho pel bé general? Han estat sempre coherents amb el que ara ens proposen? Endemés, ens podem preguntar: tenen la capacitat –especialment els caps de llista- per, en temes de relacions amb Europa, per exemple, seure en una taula de negociacions amb els alts representants dels grans països, per defensar el nostre futur amb possibilitats d’èxit? Les respostes a aquestes preguntes són fonamentals i haurien de ser la base de la decisió majoritària dels andorrans per bastir un millor futur per Andorra i tots els seus habitants.
I, a més a més, a l’hora de votar, al mateix temps de les seves propostes programàtiques i dels noms dels seus candidats, caldrà no oblidar les condicions que concorren en cada una de les diferents candidatures:
La dels que han manat fins ara -o en són els seus hereus indefugibles- que, com passa quasi sempre, el més probable és que ens diguin que, ara, tenen totes les solucions als problemes que, fins ara, poc han estat capaços de resoldre. És sempre el problema que tenen els partits quan pretenen repetir!
Els que representen els que han estat fins ara la seva oposició i que, com que coneixen els problemes i han vist el que s’ha fet malament o no s’ha fet, poden tenir, també com sempre, les màximes possibilitats per aportar les solucions.
I els candidats que pretenen ser decisius i que, si cal, no se sap mai si ajudaran que es quedin els que ja hi eren o facilitaran el canvi amb els que el volen fer.
Pel que fa a la resta, amb tots els respectes, cal no oblidar la poca incidència que, en el millor dels casos, poden tenir en la solució final dels nostres problemes.
En definitiva, el futur del país serà a les nostres mans.
Siguem-ne conscients!
