Gabriel Pérez 

Quatre anys després, Albert Font lluitarà per entrar al Consell com a representant d’Andorra la Vella. Aquesta vegada, però, no ho farà des de Segle 21, sinó com a número 2 de la llista de L’Alternativa, al costat de Carles Blasi.

Per què tornar a la política?

Hi ha un cap de llista que ha dit que als polítics només ens interessa el poder i és un comentari
fora de lloc que m’ha molestat molt. Jo volia donar suport al projecte de L’Alternativa. El programa és molt pedagògic i coherent, tot i que té coses a precisar. És una gent engrescadora que mai ha canviat el discurs, que sempre han avisat del que hi havia. Això és el que m’ha temptat a retornar. A més, hi ha una situació dramàtica. L’Andorra que sortirà d’aquests quatre anys, guanyi qui guanyi, no tindrà res a veure amb l’avui en dia.

I per què amb el PS, quan hi havia altres opcions de centre?

Que es denominin de centre no vol dir que ho siguin. Una ha fet amalgama directa amb el PLA i
ApC és una unió de personatges diversos, cadascú amb les seves qualitats; un partit al qual falta definició i que sembla fet per promocionar el seu líder. No li veig context, només hi ha unes crítiques i unes propostes l’eficàcia de les quals no s’ha provat sobre el terreny. Té els símptomes del Partit Demòcrata. Amb L’Alternativa, des d’on es pot fer una política bona de centre, hi ha hagut una entesa de bons amics, no una negociació àrdua.

Vostè va enfrontar-se electoralment a Bartumeu.

Sempre hi ha enfrontaments a nivell polític. Els pitjors són els que tens dins la teva formació. Els únics partits que mereixen d’existir són els que perden unes eleccions i continuen units. La derrota genera unes tensions internes, però si el teixit del partit resisteix significa que el missatge que ha de transmetre val la pena. Els enfrontaments amb Bartumeu mai han estat personals, sinó polítics.

I què passa amb un partit que es disgrega sense perdre unes eleccions?

Les tensions internes sempre hi són, tot i guanyar. El PLA s’ha disgregat per qüestions de persones i de coherència. Ara ja no governava. Joan Gabriel sap que no són favorits, que hi havia un Govern de posar tiretes, sense noció de país. Tenien temps per preveure la crisi dels paradisos i no han fet res. Del PS m’ha convençut que, sense tenir tanta informació, ho van preveure.

Al programa hi ha punts com el dret a l’atur o l’IRPF que vostè no havia defensat.

Si agafes aquestes idees de forma aïllada, potser no m’agraden, però ara estan integrades dintre del model de país de L’Alternativa, que comparteixo perquè és adaptable a Andorra, optimista, coherent i fàcil d’explicar. Hi ha una malaltia i s’ha de fer un tractament, que a vegades té parts que et poden no agradar tant.

Com valora el suport del grup de CDA+Segle 21 al Govern durant la legislatura?

Els liberals no tenien majoria absoluta, però tampoc els dos consellers nostres eren determinants perquè governés l’altra opció. Era el que els ciutadans havien votat. Qui érem nosaltres per dir que no era vàlid i obligar a noves eleccions? Amb determinades condicions, amb esmenes, es van aprovar els pressupostos. Calia mantenir la governabilitat. Ara bé, on la postura és criticable és amb el pressupost del 2009, on s’havia de marcar postura, diferències. CDA ha fet amalgama amb el PLA i jo em sento amb llibertat de presentar-me amb qui vulgui.

I ho fa en una llista que sembla guanyadora.

Ens donen favorits per les victòries anteriors però no oblidem que hi ha molts més votants, altres formacions i lideratges. Sóc optimista perquè la millor campanya electoral ens l’han feta els liberals aquests anys i no crec que els ciutadans vulguin continuar desgovernats.

I es pot guanyar a les generals?

Sí. El projecte és engrescador i adaptat al territori. El programa és bo i els liberals ho han fet tan malament com han pogut; ens han portat a una situació institucional molt greu.

I amb majoria absoluta?

És possible, tot i que té com a perill que creguis tenir tota llicència i ningú la té. A negociar amb l’exterior, ningú pot anar sol. Les majories absolutes van bé per a algunes coses, però no per donar una imatge del país.

Com valora l’avís de Sarkozy?

La situació és cataclísmica, però encara no catastròfica gràcies a les amistats que tenim a fora. Estem en un huracà, el vaixell s’està enfonsant i no ens podem encreuar de braços. Fa molts anys que no estàvem tan malament, des de la Segona Guerra Mundial. El que faci el proper Govern serà tan determinant com el Govern de Francesc Cairat.

Com veu el pacte entre el PLA i Nou Centre?

L’opció de centre original vol dir defugir de dretes i esquerres. Aliar-se vol dir una amalgama, dir que érem membres disfressats del PLA i ara ens hem tret la màscara. Hi ha hagut una progressió cap als liberals.

Algú li pot dir que vostè s’aliat amb el PS.

No és qüestió d’aliances. Si consideres que el centre no existeix, has d’escollir el que més t’agrada. No seré militant, però el PS tindrà el meu suport, i quan toqui, la meva crítica.

I com veu tot l’embolic que han tingut per trobar candidat?

El PLA ha fet un govern d’expedients, un desgavell i a Pintat, que ha estat un mal cap de Govern, li ha vingut el cop. S’ha trobat en una situació de la qual ha volgut escapar. Joan Gabriel té el mèrit de plantar cara, la clarividència de veure que ho té difícil i que haurà de comptar amb la simpatia que inspira com a argument electoral més que ambun programa.