L’estructura i el funcionament de l’Estat de Dret democràtic i social establert en la Constitució del 1993 ha permès mantenir una àmplia confiança ciutadana en la imparcialitat i la integritat de les decisions públiques sobre qüestions d’interès general.

Tanmateix moltes normes que s’apliquen al país provenen de decisions adoptades a Brussel·les, al nivell de la Unió Europea. Normes que Andorra ha d’assumir en el marc de l’acord comercial amb la Comunitat Econòmica Europea que s’aplica des de l’1 de juliol del 1991.

Per això hem d’estar atents a les implicacions, sobre la nostra salut i la nostra qualitat de vida, que es deriven de normes i reglaments que s’adopten a Brussel·les, i ens seran d’aplicació en rebre les mercaderies, especialment alimentàries, que importem de països membres de la Unió Europea.

Stéphane Foucart, periodista a Le Monde, explica en el llibre Et le monde devint silencieux (Seuil, 2019) que un grup de setanta científics (biòlegs, toxicòlegs, ornitòlegs, especialistes de la conservació de la natura, etc.) d’una vintena de nacionalitats, reunits en la Task Force on Systemic Pesticides, han fet una recerca, totalment independent de les firmes comercials, sobre les causes reals de la davallada d’insectes, d’ocells i de moltes espècies.

En les regulacions sobre el medi ambient o sanitàries, en les autoritzacions de posar a la venda o de mantenir en el mercat productes fitosanitaris o en l’adopció de mesures tècniques, els lobbys tenen, mitjançant diferents mecanismes, sistemàticament un pes sobre les decisions públiques.

Laurence Scialom, professora a la Universitat París-Nanterre, n’ha assenyalat alguns: “captura del regulador”, “portes giratòries” entre públic i privat, o més senzillament, porositat entre el món dels negocis, el món polític i l’alta funció pública.

També assenyala la instrumentalització de la ciència, mitjançant el que defineix com la “fabrique du doute”, per afeblir les reglamentacions i orientar-les en el sentit que afavoreixi els grans grups industrials.

Dos historiadors de les ciències, Naomi Oreskes (Harvard) i Eric Conway (NASA) han divulgat aquestes pràctiques. (Les Marchands du Doute, Le pommier, 2012)

Amb un treball d’arxius han deixat en evidència com els lobbys industrials han aconseguit doblegar decisions públiques en un sentit favorable als seus interessos. Fabricant artificialment dubtes i controvèrsies pretesament científiques.

Laurence Scialom diu així que es mobilitzen “estratègies d’instal·lació del dubte (…) sobre qüestions majors d’interès públic com ara l’ús dels pesticides, els pertorbadors endocrinals, el tabac, l’alcohol, l’escalfament climàtic i la pèrdua de biodiversitat.”

El més escandalós és la dissimulació de situacions de conflictes d’interessos d’investigadors que treballen per a la indústria mentre són consultats com a experts, suposadament independents, pels poders públics.

A Andorra hem constatat fa força temps que arreu de les Valls, de Certès a Ansalonga, han anat desapareixent les abelles. I a Europa, empreses agroquímiques han estat finançant nombrosos estudis sobre totes les causes possibles, que no siguin els pesticides, de la desaparició de les abelles.

Estudis finançats pels productors de pesticides, que diuen que les pedregades –la calamarsa–, els abellots asiàtics, la desaparició de les bardisses als camps, l’aparició de virus desconeguts… permeten concloure que el fenomen és “multifactorial” i que calen nous estudis abans de tirar endavant la reglamentació contra els pesticides.

D’igual manera la indústria del sucre ha finançat recerques adreçades a minimitzar la influència del sucre en l’epidèmia d’obesitat i en les càries del jovent.

Guanyar temps, això és el que busquen. I el pitjor de tot és que funciona!