El passat juliol Progressistes-SDP vam denunciar el fet que a Sant Julià, el comú havia incrementat la zona blava, traient zones d’aparcament gratuït, en llocs on no hi havia alternativa per aparcar. Això obliga a la ciutadania a pagar per estar al seu domicili o estudiant.

Una de les alternatives que proposàvem era la creació de una zona verda o una mena d’abonament per a veïns. Finalment, fa unes setmanes, ha aparegut un abonament. Per a veïns? No, per a tothom. El comú considera que ha de pagar el mateix un turista que vol fer una activitat lúdica, com una persona que treballa a la parròquia, o un veí que hi viu i que no té elecció, i que a més paga el foc i lloc.

Però anem a pams. Resulta que l’empresa que gestiona el pagament també ho fa a la Massana, i quan volem pagar l’abonament, ens adonem d’una cosa: el greuge comparatiu entre les dues parròquies.

Quan a la Massana un mes costa uns 38€, a Sant Julià 45€; 3 mesos a la Massana 99€, a Sant Julià 125€; i tot un any a la Massana 322€, i a Sant Julià… han considerat que aquesta opció era massa bona per al consumidor, així que si necessites pagar tot l’any, paga quatre trimestres, o sigui, 500€.

En resum, a Sant Julià els preus dels abonaments són aproximadament un 22% més cars de mitjana que a la Massana, i si miren l’any… l’opció laurediana és més o menys un 55% més cara. I un detall, pagar no et dona dret a tenir la plaça, o sigui, que un treballador pot arribar al vespre, i veure tot els llocs ocupats, fins i tot per gent que no té l’abonament, a l’estar fora d’hores de pagament.

Fa temps es va donar a conèixer l’objectiu de Sant Julià d’esdevenir la parròquia universitària d’Andorra. Probablement per això l’abonament per a estudiants és de 30€ mensuals, i de 85€ trimestrals. Ens sembla bé que els estudiants tinguin uns abonaments especials però insistim que els lauredians no hauríem de pagar més que els massanencs.

Cal recordar que la zona blava té com a objectiu incrementar la rotació en les zones de serveis terciaris sobretot, com llocs amb gran quantitat de comerços o centres mèdics. Això comporta que sigui més gran el nombre de persones que poden aparcar prop del lloc d’on han de realitzar les seves gestions, ja que després de un temps adequat, han de tornar a marxar.

Una zona blava en una zona d’habitatges o industrial, és manipular el concepte, ja que trenca amb el objectiu principal, que és la rotació continuada de vehicles. El mateix passa amb una zona blava on es pot pagar per estar tot el dia. Això sí, si el objectiu és un altre, com la recaptació, això ja s’entén.

En el cas que en un d’aquests llocs esmentats anteriorment es vulgui evitar l’abús del temps d’estacionament, hi ha una altra solució: la zona verda.

I és que la zona verda està pensada especialment per a residents, amb tarifes adequades, i on està regulat el temps d’estacionament, però sense perjudicar la ciutadania.

Però pel que es veu, que els residents i ciutadans de Sant Julià estiguin ben atesos, potser no és la primera prioritat del comú. Haurem de tenir esperança que ho sigui algun dia, i que el color de la zona on s’aparquin els residents, també sigui «verd esperança».