Optimisme i pessimisme

Autor: JAUME BARTUMEU CASSANY
Font: BONDIA
Publicat el: 26 d'Octubre de 2021

L’estudi que hem fet al Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata (CERES) analitzant els resultats dels bancs els anys 2019 i 2020 ens ha portat a tres constatacions. La primera és que la tradicional custòdia dels dipòsits dels clients per assolir marges de benefici amb els crèdits atorgats a altres clients ha deixat de ser atractiva per a les entitats bancàries.

Expliquem en el Quadern que la banca té un problema de rendibilitat que obliga a reduir costos en un context en què els baixos tipus d’interès penalitzen el marge amb què mitjancen.

La segona constatació és que el sector bancari andorrà presenta una dinàmica descendent.

La rendibilitat financera del sector ha anat davallant, tot i un petit repunt el 2019, del 9,85% el 2017 al 5,46% del 2020. Pel que fa a la rendibilitat dels actius l’evolució segueix la mateixa línia descendent: 1,03% el 2016 i 0,55% el 2020.

Les dues constatacions anteriors ens porten a una seriosa preocupació quant al manteniment dels llocs de treball del sector. Preocupació que creix en veure que la compra del paquet accionarial majoritari de BancSabadell d’Andorra per part de MoraBanc i l’adquisició de Vall Banc per Crèdit Andorrà abocarà en els pròxims mesos a una reducció del personal de l’entitat adquirida.

Ja abans de la crisi provocada per la pandèmia i de l’anunci d’aquesta concentració bancària havíem vist desenes de treballadors bancaris que anaven al carrer, acomiadats o prejubilats, per reduir salaris ben pagats.

En un moment que l’Autoritat Financera Andorrana ha autoritzat la distribució de dividends als accionistes seria incomprensible que la tònica de reducció del personal continués activant-se per part de les entitats bancàries d’Andorra.

Però els acomiadaments, que s’acosten, i els tancaments d’oficines, que s’anuncien, tindran unes conseqüències en l’atenció al client que no es poden emparar en els problemes de baixa rendibilitat del sector que empeny els bancs a aquests ajustaments.

I això ens porta a la tercera constatació que vull destacar: convé que l’Autoritat Financera Andorrana escolti les recomanacions de la Declaració Final del 8 d’abril del 2021 del Fons Monetari Internacional en relació amb els riscs que tenen algunes entitats bancàries derivats de les grans exposicions i que avaluï la conveniència d’ampliar el capital. És important la recomanació que l’AFA ha de continuar garantint que els bancs no presentin dèficits de liquiditat.

Fa poc hem conegut la visió optimista que es reflecteix en els recents informes de l’Autoritat Bancària Europea (EBA).

Analitzen els principals paràmetres de rendibilitat en la primera meitat de 2021 i posen de manifest una millora en la rendibilitat sobre el capital i els actius.

Opinions qualificades assenyalen que aquella millora es deriva del bon nivell de provisions que anticipen deterioraments crediticis futurs.

En la Declaració Final del 8 d’abril, l’FMI avisa que les “necessitats de liquiditat del Govern podrien augmentar si els bancs presenten en el futur una bretxa de liquiditat, a falta d’un prestador en darrera instància a països que han adoptat l’euro com Andorra.” Tanmateix el que sembla la seva principal recomanació és que cal reforçar la solidesa dels bancs per tal de promoure la recuperació.

En efecte, tot i que es considera que els fons propis dels bancs “són suficients per resistir el cop de la pandèmia” també s’assenyala que els nivells de morositat són elevats i “podrien augmentar un cop es relaxin les polítiques excepcionals implementades durant la pandèmia.”

És a dir, que caldrà seguir amb atenció l’impacte potencial de l’augment del risc de morositat quan els crèdits concedits aquest darrer any arribin al seu venciment.

En aquest context esdevé urgent fugir de l’encarcarament de les propagandes i tenir la paciència d’assenyalar les falses qüestions que disfressen els veritables problemes.