Ara mateix tenim de nou als talibans governant amb mà de ferro el territori que s’anomena Emirat Islàmic d’Afganistan. Un país considerat molt perillós per a les dones.
No només això, sinó que aquestes, segons la xaria, la llei islàmica, entre d’altres barbaritats, no poden sortir de casa sense estar acompanyades de un home, ser vistes en un balcó o treballar fora dels àmbits domèstics, amb algunes excepcions com a nivell sanitari, però no per la seva qualitat professional, sinó perquè tampoc tenen dret a ser ateses per personal sanitari masculí.
Però no sempre ha estat així. En un passat no massa llunyà, parlant de manera planera, ens sona que abans els talibans manaven a Afganistan, quan els nord americans van patir un horrible atemptat per part de Al Qaeda, i com aquells terroristes estaven establerts a Afganistan, van entrar en guerra. Una guerra que ha durat 20 anys, i quan han sortit ara, doncs els talibans tornen a manar.
Tirant enrere, al 651 d.C., el territori del qual parlem va ser conquerit pels àrabs, passant a tenir com a religió l’Islam(abans van passar més coses, és clar, però penso que és un bon punt de partida per entendre l’actualitat), i des d’aleshores va ser un lloc estratègic, on els conflictes armats han estat una constant. Hi han participat àrabs, turcs, i fins i tot els huns amb Genguis Khan.
Però és al 1747, sota el regnat de Ahmed Sah Abdali, on comença a haver-hi quelcom semblant a l’estabilitat. Arribem doncs, i demano disculpes perquè de manera molt precipitada, al 1973, on el regne d’Afganistan pateix un cop d’estat, creant-se finalment, el 1978, la República democràtica d’Afganistan.
I aquí és on finalment volia arribar. Aquest govern no era perfecte. Va enviar a presó i va matar a milers de persones de sectors representatius d’aquella societat, com religiosos o intel·lectuals entre d’altres, però es creava una llavor de democràcia. I es van emprendre accions que van fer pujar l’alfabetització o van reduir la mortalitat infantil. Semblava que els drets humans començarien a tenir-se en compte.
Per posar uns exemples,va separar (inicialment) la religió de l’Estat, va promoure la integració de la dona en el món del treball i al dret a l’educació, va eliminar la dot, va establir preus fixes per a productes de primera necessitat, va crear universitats, va establir un salari mínim i va permetre legalitzar el sindicats, això sí, socialistes.
I és que en aquells moments, si podia fer això, era gràcies a les seves bones relacions amb la URSS, cosa que, evidentment, no va agradar gens als EUA.
Sovint, després de una guerra, queden grups insurgents que estan en contra del govern, i un d’ells eren els mujahidins, guerrillers fonamentalistes islàmics, i van ser els EUA els que els van donar suport (per lluitar dins de la guerra freda contra la URSS). Aquests van arribar al poder i creant l’Emirat islàmic d’Afganistan, i de dins dels mujahidins sorgirien els talibans, que cada cop es radicalitzarien més religiosament, arribant als atemptats de les torres bessones del 2001, i fins avui.
Qui hagués dit que els que inicialment van reclutar els EUA per eliminar el socialisme a Afganistan, finalment passarien a ser un dels seus pitjors malsons!
