Primer han estat els focs forestals. Ara és la temporada dels aiguats. Ambdós fenòmens aprofiten l’escalfament global per ser cada cop més virulents, més destructors. En definitiva, més forts.
Sobre el foc, any rere any és més freqüent la regla dels 30/30/30, a causa del canvi climàtic. És el que li permet augmentar la seva violència. Trenta graus de temperatura, trenta graus d’humitat ambiental i trenta km per hora de vent. És tot el que al foc li cal per arrasar un bosc. L’augment de freqüència amb què es dona aquesta situació atmosfèrica és el problema. Abans, als boscos mediterranis, de naturalesa piròfila, només es donava de tant en tant.
Referent als aiguats, les causes són diametralment oposades, però també tenen relació amb l’escalfament global. Perquè la conca mediterrània en molt poc temps ha assolit un augment de temperatura mitjana que ja arriba als 1,33 ºC. Això és tremendament important.
En efecte, la mar és un reservori de calor, i actua com a regulador de les variacions de la temperatura de l’aire. Endemés, aquest aire mediterrani, en estar cada cop més calent, ha augmentat la seva capacitat per emmagatzemar vapor d’aigua. Dit altrament, seria com una cantimplora que ara es pot omplir més. Per això, quan l’aigua de la mar, calenta, es troba amb una capa d’aire més freda, tot aquest vapor en suspensió es condensa i cau en forma de pluges torrencials.
Si bé aquesta seria una explicació molt simple per a uns fenòmens naturals complexos, hauria de servir per saber que no ens podem quedar de braços plegats. És evident que poc es pot fer per evitar que plogui com si no hi hagués un demà. Però sí que es poden fer un munt de coses per apaivagar les conseqüències d’un torrent desbordat.
Per començar deixar de construir on es pot inundar. Segon, formar la població sobre el que cal fer, i el que no, en cas de diluvi sobtat. A més de dotar de més recursos Protecció Civil.
Així es podria, per exemple, reactivar el cos de voluntaris, preparant-lo i equipant-lo per fer front a catàstrofes naturals. Així doncs, cal legislar perquè els Voluntaris de Protecció Civil gaudeixin d’una reglamentació laboral que els permetés ser mobilitzats, el temps que calgui, sense por a perdre el sou i la feina.
Sempre serà millor que pensar en romàntics sometents.
