Malauradament acabem de superar les 100 defuncions per covid-19 al país. Més de 100 ànimes que ja no estan amb nosaltres, i les que, per molt que ens entristeixi acceptar-ho, les seguiran. Tot i això, tenim l’esperança que amb l’arribada al mercat de la vacuna, el ritme de víctimes d’aquesta malaltia es redueixi força.
Tanmateix tot l’enrenou de les darreres setmanes pels endarreriments en els lliuraments de les quantitats de vacunes contractades fa dubtar si les farmacèutiques són un negoci amb finalitat de servir a la gent, o potser es serveixen de la gent per a fer negoci.
Clar ha quedat que, com var dir Quevedo, «poderoso caballero es don Dinero», i es que totes les circumstàncies que han anat sorgint després de la sortida al mercat de les vacunes, fan rumiar, i com diu el refrany, pensa malament i encertaràs.
Com pot ser que les previsions de totes les farmacèutiques de servir producte, hagin fallat de aquesta manera? Tan malament van fer els càlculs? Tant es van arriscar oferint unes possibilitats de subministrament altament optimistes? O potser no s’arriscaven, i els càlculs eren bons, i les previsions realistes. Potser el que ha canviat ara és el guany per dosi, segons el país on es serveixi el producte.
I és que ens trobem amb dades d’inici de febrer, que Israel i els Emirats Àrabs encapçalen la llista dels països amb més índex de vacunacions, amb un 50% i 30% respectivament, els Estats Units i el Regne Unit també anaven per bon camí, amb el 12% i 8%.
A Europa el percentatge baixa, Malta va al davant, amb un 6%. Els nostres veïns estarien més avall: França un 2,2%, i Espanya un 3,1%. Pitjor ho té el continent africà. Es parla que, a finals del 2021, només hi haurà cap al 30% de població vacunada.
I Andorra? Segons el ministre Martínez-Benazet, Andorra vacuna al ritme d’Europa. Però de quina part de Europa? En aquests moments no superem gaire el miler de vacunats, que representaria aproximadament un 1,27% de la població, força lluny del percentatge de França o Espanya, i no parlem ja de Malta… Potser el ministre es referia a Croàcia, amb un dels percentatges més baixos de la Unió europea, un 1,4%.
És cert que si ens comparem amb altres estats d’Europa, potser no estem tan malament. Però estaríem molt millor si haguéssim fet com Mònaco.
L’exministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, deia que era un «exercici de responsabilitat i solidaritat» revendre vacunes a Andorra, i per això sortia publicat al BOE el 19 de desembre. Tanmateix la premsa monegasca ja havia anunciat la compra de vacunes el dia 15 de desembre, i Mònaco les rebia el 30 de desembre.
Hem de dir, d’entendre que si l’arribada de vacunes al nostre principat és per conveni establert, i abonant el preu, aquest exercici potser sí és responsable, però no sé si es podria qualificar de solidari.
Tan difícil i complicat era contactar amb una o vàries de les farmacèutiques, per tal de tenir un subministrament directe? Haurem de convenir que potser ara no estaríem rebent l’acordat, però qui diu que per les dosis necessàries al nostre petit país, potser no s’haurien ni molestat a fer cap tripijoc? I el que és segur és que no hauríem heretat els problemes de subministrament dels nostres «benefactors solidaris».
Això mai ho sabrem. En tot cas aquesta situació que es viu ara és semblant a la que coneix l’estudiant que no fa els deures, i el seu millor amic li deixa que els copiï. Sí que ha aconseguit el que volia, i sense fer cap esforç, però ni ha complert amb les seves obligacions, ni ha après res.
Comptat i debatut, no sembla pas que l’actuació del govern Espot ni la gestió del seu ministre de Sanitat sigui per penjar-se medalles.
