El 9 de juliol, el PS va presentar una proposició de llei destinada a establir que el fons de reserva de la jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, adquireixi al mercat immobiliari habitatges, els rehabiliti i els posi al mercat a preus assequibles.

Recullo de la premsa: “Mentre el Govern estava més preocupat per col·locar ministres i secretaris d’Estat, nosaltres hem estat treballant i el resultat és aquest.” He de dir que vaig estar contenta, doncs és prou sabut que durant la campanya electoral de les darreres eleccions generals la qüestió de l’accés a l’habitatge fou un tema central en el qual tots vàrem dir la nostra.

Semblava, però, que el tema havia quedat una mica oblidat, un cop constituït el nou Govern. Malgrat algun comentari del raonador del ciutadà, el tema havia quedat en un segon pla (o tercer).

Després de la presentació d’aquesta proposta pel PS vaig anar rumiant. I rumiant, vaig tenir la sensació que tot plegat em recordava quelcom. I mentre treballava, alguna cosa em va fer veure la llum: aquesta proposta ja la portàvem nosaltres, els progressistes, al nostre programa.

Em sap greu haver de dir-li al feliç pare de la criatura que la paternitat no és tota seva, i que malgrat que la mesura ens sembla molt correcta als progressistes, aquesta idea és nostra.

En el nostre programa electoral vam proposar la construcció d’una promoció d’habitatges inspirada en l’esquema de la Fundació Jovial, en els terrenys adquirits pel Govern a la Borda de Sales l’any 1990 i dèiem: “La inversió necessària es pot obtenir reorientant part de la inversió del Fons de Reserva de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que obtindria un rendiment positiu de la inversió, atès que el Govern posaria a disposició els terrenys sense contrapartida.”

Aquesta proposta la vam incloure al programa després d’haver parlat amb moltes persones de la societat civil. I la vam precisar encara més després que el 18 de febrer el nostre candidat Josep Roig i el president de Progressistes-SDP, Jaume Bartumeu, es reunissin amb el Sr. Josep Roca, constructor i president de l’Associació de Constructors i el Sr. Víctor Filloy, aleshores gerent de l’Acoda i ara ministre d’Afers Socials.

No vam poder trobar, al programa dels socialistes, ni tampoc de la coalició d’aquests amb els liberals, una proposta ni semblant ni aproximada.

Tanmateix no pretenem pas disputar als consellers del PS la paternitat de la proposta. Els progressistes estem contents que una de les moltes mesures que plantejàvem al nostre programa, sigui compartida ara pel PS.

Ens sentim orgullosos de veure que les nostres propostes –tal com ja he dit– arribin a convertir-se en proposició de llei. És una demostració, un senyal que no anàvem errats en les nostres propostes.

Les idees, vinguin d’on vinguin, són sempre benvingudes si poden donar solucions a problemes greus de la nostra societat. Vull dir que en el moment de confeccionar el programa vàrem intentar escoltar tothom i recollir el màxim d’inquietuds de la gent del nostre país. L’habitatge era una d’elles, i més que una inquietud ha esdevingut un problema del qual no s’albira una solució a curt termini.

Els resultats de l’Observatori del primer semestre del 2019 del Centre de Recerca Sociològica publicats l’11 de juliol (BonDia, 12 de juliol) són aclaparadors: l’habitatge passa de preocupar el 5% de la població al 41% en dos anys!

Però siguem justos, i donem a cadascun allò que li correspon: el cap de Govern Xavier Espot ha estat el pluriministre que havia de solucionar la qüestió i ara es constata el seu aclaparador fracàs.

Confiem que el nou ministre sigui coherent amb la proposta de l’Acoda i actuï en conseqüència.