Portem ja sis setmanes d’estiu i de la sensació inicial, per Sant Joan, que la crisi no deixava albirar una bona temporada hem passat a la constatació que estem molt malament.

Pateix el comerç, que està literalment sota mínims històrics, i al seu costat pateixen l’hostaleria i la restauració.

El nou Govern ha començat la legislatura de manera no massa diferent de l’anterior: BPA, BPA i BPA. Demandes i querelles omplen titulars i portades.

Aquestes notícies contrasten amb l’escassa informació que ha rebut la ciutadania sobre les eventuals reformes econòmiques de llarg termini que podrien sorgir després del nomenament de tants ministres i secretaris d’Estat.

A més, no es vol reconèixer que, independentment d’eventuals mesures immediates, serien les mesures estructurals, en l’àmbit laboral, en el de la competitivitat empresarial i en el funcionament del mercat turístic, les que podrien aconseguir que l’actual desacceleració sigui només conjuntural.

I a hores d’ara no hi ha cap explicació pública que permeti saber si s’albiren mesures estructurals. Ni tan sols se’ls passa pel cap que no anem bé.

La ciutadania no pot identificar amb claredat com hauria de ser la nostra economia quan el pitjor hagi passat, ni la relació entre les reformes que el país necessita i aquest futur millor.

Portàvem més de vint anys vivint de l’empenta del turisme i el comerç, conjuminada amb la forta activitat del sector bancari, i el manà s’ha esgotat. Per això la pregunta legítima que es fa molta gent avui a Andorra és: i després de la desacceleració, què? A què es dedicarà el nostre país?

La resposta no és fàcil, però l’horitzó més desitjable és aconseguir un bon acord d’associació amb la Unió Europea que permeti passar de l’economia dependent a una positiva reforma econòmica que ajudi empreses i professionals a treballar des d’Andorra cap a l’entorn europeu amb transparència i igualtat d’armes.

I no cal pas optar a un premi Nobel d’Economia per copsar que aquest positiu embrancament amb Europa i l’augment de les relacions econòmiques i professionals amb el nostre entorn ha d’anar acompanyat amb una ferma política turística i comercial que ajudi a canviar el model actual.

Un canvi que passa per un augment de qualitat en la prestació de serveis i l’atenció als clients que, forçosament, tindrà el retorn positiu en la millora del nivell de poder adquisitiu dels nostres visitants.

És d’aquest futur del qual ens haurien de parlar els que estan al capdavant del Govern i de l’oposició, si volen merèixer aquesta etiqueta.

Contràriament al que pugui semblar, és durant les crisis quan més cal parlar del període immediatament posterior, amb la finalitat de crear expectatives positives que encenguin la guspira de la recuperació.

Estem en el moment precís per emmarcar els cops de timó que cal dur a terme, no pas únicament per sortir de les fortes onades passatgeres, sinó com a part necessària de nou rumb que ha d’agafar el vaixell andorrà per arribar al port que desitgem.

Les reformes necessàries que cal debatre, tots els esforços necessaris per reduir el dèficit de l’Estat així com les propostes per aconseguir una inversió estrangera positiva no arribaran a bon port si el mercat en el qual s’han de moure els agents econòmics no garanteix drets i deures compartits ni tampoc s’aconsegueix i garanteix la possibilitat que les empreses i professionals d’Andorra puguin competir en igualtat d’oportunitats.

Els progressistes volem contribuir a proposar nous marcs de futur en diverses àrees perquè convé explicar, sense defallir, que cal una millor gestió de la realitat per aconseguir conformar una nova i millor Andorra.