Llegia fa pocs dies l’entrevista del BonDia al nou president de la Federació de la Gent Gran, Fèlix Zapatero. Explicava que la nova junta demanaria tenir un únic interlocutor amb el Govern per definir un full de ruta per als pròxims quatre anys. Em sembla que aquesta és una demanda històrica. No apareix aquesta legislatura sinó que es reitera des del 2011.

Quan s’han encetat les darreres legislatures la problemàtica que els representants de la gent gran posen damunt de la taula és la mateixa. Com si no hagués passat el temps, com si fins ara els governs de DA haguessin sentit ploure.

Hi hauria d’haver un aiguat perquè algú abordés d’una vegada la problemàtica de la gent gran a Andorra? Han de caure llamps i trons perquè els polítics que ens administren facin cas a un dels col·lectius més vulnerables d’Andorra?

De fet, no es tracta només de les pensions, ni dels serveis que haurien d’oferir des de Sanitat… Es tracta que quan una societat es trenca, trontolla i agonitza, els primers que cauen són aquells col·lectius més vulnerables.

Els augments dels lloguers i del cost de la vida han situat un nombre important de famílies al llindar de la pobresa i les persones grans, que han arribat a la jubilació després de molts anys de viure i treballar durament per l’engrandiment del país, es mereixen respecte i solidaritat.

L’Estat té el deure de tenir cura dels més grans. Cal tenir més ambició per aquests col·lectius que convé que siguin una part activa de la societat i estiguin més integrats dins de la vida pública.

El Progressistes defensem l’estat del benestar com a eina fonamental de progrés del país. L’estat del benestar és un dret bàsic inqüestionable, que només s’aconsegueix estant al costat de les persones i, de manera molt especial, al costat dels que més ho necessiten.

Per a nosaltres, les polítiques socials són molt més que una prioritat. Són la nostra primera i gran raó de ser.

Progressistes-SDP va defensar durant la seva campanya electoral del mes d’abril situar al llindar del salari mínim les pensions de jubilació de totes aquelles persones que hagin treballat a Andorra durant un període no inferior a 10 anys i mantenir un topall pel que fa a les pensions màximes.

També vam defensar incrementar les pensions inferiors als 600€ mensuals un 10% anyal els propers 4 anys, i les pensions entre els 600€ i el salari mínim un 5%.

Defensem garantir els serveis d’atenció domiciliària i el servei de llar residencial per a les persones grans i per a les persones amb discapacitat, i posar a disposició gratuïtament el sistema d’alerta a domicili.

Establir una pensió temporal específica, amb el 50% del salari mínim, per a les persones amb discapacitat que es troben entre el 33% i el 60% de grau de menyscabament, mentre no troben una feina remunerada.

Crear una prestació per als cuidadors informals que hagin de deixar la seva feina per tenir cura d’un malalt de llarga durada o persona amb un grau alt de dependència. Desenvolupar la normativa de prestacions a la dependència, creant una prestació per ajudar les persones grans o amb diversitat funcional i afavorir-ne l’autonomia.

Aquestes mesures són, tal com diu Fèlix Zapatero, inajornables en la situació en què ens trobem i amb la negra perspectiva de futur que s’albira.

En uns moments en els quals s’ha format un consens liberal-conservador per defensar els privilegis d’uns quants, Progressistes-SDP és la força política que defensa els valors fonamentals de l’Andorra constitucional.

Una Andorra solidària i justa, que es preocupa del benestar de totes i tots els que hi viuen, encara que passin per situacions crítiques.

Ens hi juguem la cohesió social i la prosperitat econòmica futura.