Dimecres 12 de juny el ministre portaveu anunciava que el Govern crearia l’Institut de l’habitatge com a mesura per resoldre la complexa, difícil i, no ens enganyem, greu situació del mercat d’habitatges de lloguer a Andorra. Convindria que deixin de marejar el problema de l’habitatge.

Els salaris baixos, la poca oferta de pisos de lloguer i la proliferació d’apartaments turístics han disparat els preus del lloguer d’habitatges.

Davant d’aquesta situació el govern liberal-conservador es manté en la inacció habitual dels darrers anys i s’estima més dir que això ho ha d’arreglar el mercat.

Però no és veritat, perquè el que realment està passant és que no funcionen les lleis del mercat i les andorranes i els andorrans segueixen patint aquest greu problema.

Es confirma la delicada situació en què es troba una part important de la població. Diversos factors com el creixement desmesurat del preu dels lloguers –conseqüència directa de l’especulació immobiliària– l’existència d’un parc públic d’habitatges extremadament reduït, la disminució dels ingressos de les famílies i la manca de sensibilitat del Govern per donar solucions, han provocat una situació d’emergència que impedeix a moltes persones i famílies poder fer efectiu el dret constitucional a gaudir d’un habitatge digne.

El problema de l’accés a l’habitatge es dona en les seves dues formes: la compra i el lloguer.

Conscients d’aquesta realitat, els Progressistes defensem donar una resposta urgent, integral i coherent a aquesta problemàtica social, convertint en una prioritat l’atenció a la població que busca habitatge i a les persones que es troben en risc de pèrdua d’aquest bé de primera necessitat.

Per això proposem establir un índex de referència del preu del lloguer elaborat i actualitzat anualment per la Comissió nacional de l’habitatge.

I cal establir un topall en els augments de lloguer en les renovacions de contractes, que no permeti establir una renda que superi el 15% anterior.

També defensem ampliar el parc d’habitatge de lloguer de gestió pública a través d’un Pla nacional per a la construcció d’habitatge social durable i de baix consum energètic o de l’adquisició d’immobles que es destinin a aquesta finalitat.

L’actual debat de l’habitatge i el paper del sector públic en facilitar-lo o, directament, en promoure’l com a públic comença a plantejar un aspecte clau que no és la construcció, sinó el seu suport, això és, el sòl.

No són ni parets, ni instal·lacions o acabats allò decisiu, ni que siguin immobles nous o rehabilitats, sinó el valor del seu suport, el terreny, en l’entorn urbà.

Per això vam proposar el mes d’abril emprar els terrenys adquirits pel Govern l’any 1990 a la Borda de Sales de Santa Coloma per dur-hi a terme una promoció inspirada en l’esquema de la fundació Jovial, la positiva iniciativa que va encapçalar amb èxit el Comú d’Andorra la Vella amb el suport benefactor de la Sra. Maria Maestre Pal. La inversió necessària es pot obtenir reorientant part de la inversió del Fons de Reserva de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que obtindria un rendiment positiu de la inversió, atès que el Govern posaria a disposició els terrenys sense contrapartida.

L’actual ministre d’Afers Socials, Víctor Filloy, que fou un dels promotors d’aquesta idea des de l’Associació de Constructors (Acoda) no pot pas haver canviat d’opinió i hem de creure que hi donarà suport.

Volem una societat solidària i no ens resignem a veure com els liberals-conservadors consoliden una societat precària.

Per això busquem i proposem solucions, que hi són. Amb voluntat política.

Hi ha massa temes en què la legislació acaba anant darrere de la realitat i el de l’accés a l’habitatge potser és el més clar.