La pèrdua de la representació parlamentària de Progressistes-SDP en les eleccions generals ha obert un procés de renovació i reflexió en el si del partit. Bartumeu i l’executiva en bloc van presentar la dimissió en la reunió del consell general de l’11 de maig i la formació elegirà una nova executiva en l’assemblea nacional del 15 de juny. Bartumeu no ha decidit si presentarà una candidatura, però té clars els motius de la desfeta electoral i que el partit té futur. En una entrevista a EL PERIÒDIC repassa la situació dels progressistes, valora el pacte del Govern tripartit i crítica la coalició d’Acord.

–Va ser dur presentar la dimissió del partit que ha fundat?
–Era el primer responsable dels mals resultats electorals i havia de ser conseqüent. La qüestió no va ser tan personal, sinó de projecte. La meva dimissió es va entendre dins del partit. Vaig articular una línia política que es basava a bastir ponts i no cavar trinxeres, i va fracassar. Ens vam topar amb una campanya en la qual qui cridava més fort es feia escoltar. L’electorat ens va fer el greuge perquè no anàvem prou frontalment contra DA.

–Té futur Progressistes-SDP?
– Era una evidència la nit de les eleccions per molt que constatéssim –i reconeguéssim– que no vam complir amb les expectatives. L’11 de maig, durant la reunió del consell general del partit en la qual l’executiva en bloc va presentar la dimissió no va haver cap veu que digués que el partit no havia de continuar. La gent jove i la que s’ha incorporat recentment a la formació va insistir de manera contundent que el projecte dels progressistes té un espai polític. És del 5,87% i encara que perdéssim la representació al Consell General pertany als ciutadans que ens van donar suport.

–Però hi ha veus que afirmen que el partit s’hauria de dissoldre. 
–No em consten que formin part del partit. Sí que hi ha un sector determinat, més enllà del polític, que  li agradaria fer-nos desaparèixer i que cada matí es preocupa de llançar-nos sorra als ulls. Sí aquest sector vol articular-se, té tot el dret a presentar una candidatura. Però dins de la formació no hi ha cap debat ni cap fractura al respecte.

–El 15 de juny se celebra l’assemblea nacional que elegirà la nova executiva. Té forces i ganes per seguir liderant la formació?
–Forces, sí. Ganes, no tantes. Encara no he pres cap decisió i hi ha temps per valorar si presentem una candidatura o si en promovem una. El que tots tenim clar que és la renovació, la reconducció i la nova projecció de Progressistes-SDP ha d’anar acompanyada d’una important incorporació de nous membres a l’executiva.

–Sense representació al Consell General, creu que el PS  pot apropiar-se de tot l’espectre d’esquerres?
–L’espai del centreesquerra progressista no està cobert. Entenem que som els progressistes el que l’hem de cobrir i que ho podem fer. El PS està immers en una gran desorientació. El fracàs ètic, estètic i polític de la coalició d’Acord necessita una reflexió. Prou feina tenen els socialdemòcrates amb això. Mentre no demanin disculpes a la ciutadania per haver-la sotmès a un engany, ja que van dir que farien una alternativa de govern conjunta PS i L’A, poc espai podran ocupar. Només el que els hi ha donat els electors. L’articulació del discurs i la justificació del que ha passat l’han de millorar.

–Com valora el Govern tripartit format per DA, L’A i CC?
–La campanya va ser una distracció. El pacte entre demòcrates i liberals que es va formalitzar al maig no es va improvisar arran dels resultats electorals, sinó que es va orquestrar amb anterioritat. Ells dos sí que estaven d’acord, qui no es va adonar va ser el PS. Respecte a l’aliança, no em sorprèn. Els liberals han tornat allà d’on provenen: sota el paraigua de DA. Ja van pactar el 2011 per acabar amb el Govern socialdemòcrata i ara ho han tornat a fer.

–Creu que el tripartit esgotarà la legislatura? 
–Hauria de fer-ho, sent 17 dels 28 consellers. Diuen que han fet aquest acord per responsabilitat i, conseqüentment, aquesta responsabilitat els hauria de portar a esgotar-la. A més, dins de l’actual majoria hi ha especialistes en el bloqueig de les legislatures, com la que van provocar el 2011. Hem de suposar que intentaran posar remei en allò que són els mestres.

–Als progressistes els interessa una legislatura curta per així evitar quatre anys sense representació parlamentària? 
–A diferència de la resta, nosaltres posem el país abans que el partit. I al Principat no li convenen més espectacles de tensions ni una legislatura curta. Per tant, no farem res perquè s’esgoti abans ni tenim pressa perquè es convoquin unes noves eleccions. Sí que tenim pressa per saber què s’està coent amb l’acord d’associació amb la Unió Europa. Volem veure si respecta el compromís que va adquirir amb els ciutadans durant la campanya de posar damunt la taula la documentació de l’acord. Ens estem jugant el futur de moltes generacions.

–Tot i no estar al Consell, faran control a l’Executiu? 
–Deixarem un temps prudencial per veure com evoluciona, però tampoc cal esperar 100 dies per preguntar què passa amb l’acord d’associació. És un termòmetre a tenir molt en compte. Veurem si el volen modificar o aturar, si volen seguir amagant la informació o si des de la responsabilitat volen compartir els aspectes que condicionaran el futur del país.

–Europa seguirà sent un dels eixos principals del programa dels progressistes?
–Sí. De fet, no veiem motius per modificar els plantejaments essencials del partit. Hem de reforçar el projecte de país que vam presentar el 7 d’abril. Ho hem de fer explicant-lo millor a la ciutadania perquè manifestament no el vam saber transmetre prou bé. Després, haurem de treballar per convèncer-la que el país va més enllà dels pactes electorals –siguin més sòlids o menys– i d’una majoria de Govern.

–Es presentaran a les eleccions comunals del desembre?
–Ara hem de consolidar els eixos de l’activitat política nacional, sense menysprear la comunal. Però el calendari ens les posa en una immediatesa en la qual no li puc dir què farem.

–A les eleccions generals van aconseguir més vots a les llistes parroquials que a la nacional. Els hi serveix d’indicatiu per presentar-se? 
–Hem analitzat els resultats i va ser estrany. Hi ha algunes claus d’interpretació que ho expliquen. Una podria ser que va ser un vot de càstig per la política feta en els governs comunals. També creiem que ens va votar gent afí a la coalició d’Acord que ja tenia la visió política suficient per adonar-se que algú els estava enganyant. Per contra, van donar suport al seu partit a la llista nacional. L’arrelament local també és un plus que a la nacional queda més difuminat i que en diverses parròquies el vam aconseguir i vam superar els resultats obtinguts en altres comicis. Vaja, podríem parlar molt del que podria haver sigut, però ens hem de centrar en el present. I aquest implica reforçar la formació.

–Ho podran fer sense la subvenció econòmica que reben els partits pels consellers que aconsegueixen en els comicis?
–Era una aportació molt important i sense ella les coses són més difícils. Però, insisteixo: Progressistes-SDP té futur.

–L’última. Vostè és polític, però també és un home de política. Creu que la política que s’exerceix a Andorra té qualitat?
–La política s’hauria d’intentar fer des de la seriositat i responsabilitat. El que vam veure a la campanya i el que ha passat després s’allunya força dels llocs de responsabilitat, dissortadament pel país. Em fa certa angúnia no veure projectes de país sinó projectes per repartir cadires i prebendes. Això ens ha de preocupar a tots.