La campanya electoral deixa en evidència uns grans dissimuladors. Sovint pregunto si Andorra, aquest any 2019 està millor o pitjor que fa vuit anys quan, la primavera del 2011, vam deixar el Govern a Toni Martí.

Andorra no està pas millor, sinó força pitjor. Ho dic no pas per l’ànim de satisfer-nos, des de l’oposició, del fracàs de Toni Martí i de Xavier Espot –que ha estat en el nucli dur d’aquests governs– sinó de constatar i lamentar el fracàs.

Tant de bo haguessin estat capaços de fer-ho bé. Però dissortadament s’han demostrat els pitjors governants que Andorra ha conegut d’ençà de l’aprovació de la Constitució.

Mireu si estem pitjor que el candidat-hereu de Toni Martí –o l’hereu-candidat, tant se val– ja no es presenta a les eleccions sota la denominació del partit –DA– amb el qual ha estat al Govern vuit anys.

Potser ha acceptat l’herència “a benefici d’inventari”, però en tot cas li ha caigut, o ha perdut, una lletra de la seva denominació partidària. Ja no és el candidat de DA sinó de D.

Són els “Demòcrates”, però ja no ho són “per Andorra”.

Els queda, això sí, la D de dissimular. Xavier Espot voldria dissimular la denominació original i, de retruc, l’herència.

La D fa pensar en el mot descolorir. Perquè també ha descolorit el color del seu partit. El taronja triomfant ha passat a millor vida.

En aquesta campanya electoral Xavier Espot no és l’únic que intenta dissimular. El cap de llista de Liberals també voldria donar gat per llebre als electors.

Afirma, en entrevistes i declaracions públiques, que cal posar punt final a vuit anys de majories de DA, criticant durament les dues legislatures taronja.

Pensa que les andorranes i els andorrans som, tots plegats, uns desmemoriats que no recordem que l’any 2011 Jordi Gallardo, Amadeu Rossell, i tots els liberals al seu darrere, es van aixoplugar sota el paraigua de DA sumant-se a l’onada taronja i votant disciplinadament per Toni Martí per a fer-nos fora del Govern.

Jordi Gallardo i els Liberals no poden insultar la intel·ligència de les electores i els electors intentant dissimular la seva clara, precisa i concreta corresponsabilitat política en les actuacions de la majoria de DA la legislatura 2011-2015.

I en l’àmbit dels dissimuladors fixem-nos també en els que es presenten afirmant que estan “d’acord”.

D’acord en què?

A augmentar els impostos, com defensen els socialistes, Pere López i Gerard Alís (candidat de d’Acord a Sant Julià de Lòria)? Liberals sembla que no està d’acord.

En despenalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs no ja en els tres supòsits, sinó en quatre com defensen els socialistes? Liberals sembla que abans vol que es faci un referèndum.

A modificar la legislació laboral retallant drets adquirits dels treballadors? Liberals hi van votar a favor i els socialistes en contra.

A establir un acord d’associació amb la Unió Europea? Els socialistes estaven fins ara, sols, abraçats a Toni Martí, que els subvencionava amb el pressupost del Govern els informes dels seus assessors, mentre que Liberals es negaven a ser-hi. Ara sembla que estan d’acord a rebutjar el que s’hagi negociat fins ara, tot i que el PS ho ha compartit, beneït i acceptat.

A regular els augments abusius dels lloguers quan es renoven contractes d’arrendament? Sembla que no cal regular i que la coalició socioliberal defensa la llibertat de contractació. El programa comú de d’Acord no parla d’aquesta qüestió de cabdal importància per a moltes famílies.

Queda clar que no estan d’acord en cap qüestió cabdal per al futur d’Andorra. Només estan d’acord a fomentar la confrontació i la continuïtat. Augmentant, això sí, la seva quota de cadiram.

Fomenten un fals bipartidisme i no són de fiar. La ciutadania no se’n pot fiar.