D’acord amb les fonts analitzades del Departament d’Estudis i d’Estadística, adscrit al Ministeri de Finances del Govern d’Andorra, els que més han deixat de venir a Andorra són els francesos, seguits per altres nacionalitats i els espanyols. Pel que fa al nombre de pernoctacions, també es veu que han disminuït, per mesos i vers l’any anterior, en un promig del – 6,33%.

El fet que en els darrers anys s’hagi produït una forta competència en el sector, que ha portat a la baixada de preus, ha obligat els empresaris hotelers a disminuir els seus marges, cosa que els ha deixat sense coixí per poder afronta els temps de crisi que corren. Ara es veu que es forçaven els marges en perjudici de l’especialització i de la qualitat.

Les previsions per a aquest any no deixen de ser pessimistes, ja que es preveu un descens en els llocs de treball, la caiguda de la demanda dels turistes francesos i anglesos, accelerada per la caiguda de la lliura. La manca de la diversificació de l’oferta, la marcada dependència estacional tot i les innivacions d’aquest hivern, tampoc ajudaran. D’altra banda, la dispersió de les campanyes publicitàries dels comuns i la falta de notorietat de la marca Andorra també són un problema. A més, la guerra de preus dels sector i l’efecte low cost evidencien que el mercat requereix un canvi d’estratègia. Convençuts d’aquesta necessitat, els socialdemòcrates vam organitzar fa quinze dies una trobada de reflexió amb empreses i professionals del sector, amb la voluntat d’escoltar i parlar per a buscar la millor manera de potenciar el turisme.

Així, en paraules de Raimon Martínez Fraile, “és cert que estem en crisi, però tota crisi és al mateix temps una oportunitat”; tal com ens va dir el nostre convidat, Andorra, “atesa la seva situació actual, encara té recorregut per créixer, però no de manera infinita perquè, si no, tenim el perill d’esgotar el territori. Per tant, l’objectiu ha de ser incrementar la qualitat del producte i no pas augmentar la capacitat, aprofitant les estructures que ja tenim”.

Entenem que aquest nou enfocament del turisme cal acompanyar-lo de la sostenibilitat que requereix el nostre bé més preuat i matèria primera, que és el medi ambient. Volem recollir uns dels axiomes de la Carta del Turisme Sostenible, aprovada en la Conferència Mundial de Turisme Sostenible celebrada a Lanzarote, l’abril del 1995. Aquella carta ens assenyala la necessitat de desenvolupar un turisme que satisfaci les expectatives econòmiques i les exigències ambientals. Un turisme que ha de ser respectuós amb l’estructura socioeconòmica i física de cada destinació i de les seves poblacions receptores. De la mateixa manera, la carta estableix que el turisme sostenible és un procés orientat a una gestió global dels recursos per tal d’assegurar la seva durabilitat i permetre conservar el capital natural i cultural i les àrees protegides. I així la bona gestió del turisme exigeix garantir la sostenibilitat dels recursos dels que depèn.

TAMBÉ HEM de tenir present l’agenda 21 que han desenvolupat les organitzacions World Travel & Tourism Council (WTTC), la World Tourism Organization (WTO) i el Consell de la Terra. Tot plegat ens ha d’ajudar a potenciar un programa d’acció per al turisme, que estableix les pràctiques sostenibles i un control dels preus a llarg termini, que es traduiria en un atractiu pel propi mercat i que permetria una millor regulació.

Tal com es fa en aquells documents, els socialdemòcrates també volem emfatitzar la importància de la cooperació entre el Govern, els sectors empresarials i la societat civil. La tasca del Govern hauria de ser de caràcter promotor, avaluador, impulsor i coordinador del desenvolupament de l’activitat turística, entre d’altres.

Aquí també es constata que cal el canvi necessari que proposem els socialdemòcrates. La política que ha privilegiat quantitat davant de la qualitat i ha afavorit els preus baixos ens ensenya ja una cara amarga i lletja. La innovació positiva basada en el diàleg i un projecte compartit, sumant tots els esforços en una mateixa direcció, ja no és únicament una prioritat, sinó que ha esdevingut una necessitat.