Editorial

El cap de Govern ha revelat finalment la incògnita. Després de setmanes de titubejos i d’especulacions fomentades pel mateix Albert Pintat s’ha fixat com a data de les eleccions generals el 26 d’abril, és a dir, quatre anys després dels darrers comicis, que van tenir lloc el 24 d’abril del 2005.

Els plantejaments maximalistes apuntats des del mateix executiu, i que arribaven a situar la convocatòria al juny, ja fa dies que havien quedat aparcats. Pretendre allargar artificialment la legislatura en un moment econòmic molt delicat i amb un govern en situació d’interinitat no hauria tingut sentit. Les úniques dates que preveia Pintat i el seu entorn eren el 5 d’abril, que en cas de triar-se hauria comportat la dissolució immediata del Consell General, i el 26. Posats a triar, i tenint en compte que els partits i plataformes es troben ja en precampanya, avançar-ho per abans de Setmana Santa hauria estat l’ideal. I aquí sí que no val l’excusa de la falta de temps, perquè des de l’aprovació del pressupost general, el dia 23, i en període de vacances parlamentàries, el mandat polític ha quedat del tot esgotat, assumint-se des de fa setmanes la impossibilitat d’aprovar tots els textos que actualment es troben en tràmit al Consell General. La data triada té, a més, un handicap important que s’ha resolt amb poca brillantor. De complir-se els terminis lògics la campanya hauria hagut d’iniciar-se el mateix Divendres Sant. Per evitar la coincidència amb la Setmana Santa, el Govern s’acull a la possibilitat prevista per la mateixa llei i redueix la campanya electoral a onze dies, iniciant-se el 14 d’abril, una decisió que a efectes pràctics té un impacte limitat ateses les escasses diferències que hi pot haver, més enllà de demanar el vot, entre la campanya i la precampanya. En tot cas, el que pateix una reducció i notable és el vot per dipòsit judicial, que, fruit dels canvis introduïts en la reforma de la Llei electoral, es racionalitza limitant-se estrictament als dies de campanya i a la jornada de reflexió i evitant el discutible espectacle de ciutadans acudint en massa a la Batllia abans de saber gran cosa del programa.